Llorenç Valverde

Atracció fatal

Llorenç Valverde06/12/00 0:00

Aquests dies torna a ser notícia en Kevin Mitnick, el hacker més famós de la història. Després d'haver passat cinc anys a la presó sembla que els dies de glòria han quedat molt i molt enfora i ara resulta que no pot emprar els seus coneixements per guanyar-se la vida de forma honrada, atès que la seva condemna a presó tenia com a afegitó no poder fer servir ni ordinadors ni telèfons per un període de tres anys. Mitnick diu que aquesta restricció és tan forta que no pot fer feina ni a un McDonald's ja que, fet i fet, fins i tot aquesta feina implica l'ús d'ordinadors i que, per consegüent el ventall de feines que pot fer és molt i molt reduït. Tanmateix, des de la seva sortida de la presó, el passat mes de gener, Mitnick ha intentat guanyar-se la vida parlant del que sap, és a dir, de seguretat informàtica, però una interpretació molt restrictiva dels termes de la seva condemna ha fet que fins i tot això li hagi estat prohibit. Total que, mogut per la seva desesperada situació econòmica, va decidir intentar fer un poc calaix tot subhastant per Internet algunes de les seves possessions més preuades, com el seu telèfon mòbil, la seva ràdio o la tarja que l'identificava a l'interior de la presó. I aquí és on ha tornat a intervenir la tradicional mala estrella d'aquest personatge ja que, un servidor darrera l'altre han anat rebutjant hostatjar la subhasta de Mitnick amb les excuses més peregrines. Així, un dels servidors va rebutjar la subhasta de la tarja amb l'argument que es tracta d'una propietat federal i que, per consegüent, no potser venuda per un particular. I això va ser només el començament, un altre servidor ha rebutjat els objectes Mitnick en base a la lletra petita del seu reglament que estableix que els objectes només podran ser subhastats pels seus propietaris directes, cosa que òbviament Mitnick no pot fer si no és amb la mediació d'algú, el seu pare en aquest cas, que és qui figura com a titular de la subhasta.

Tot aquest afer mou a diverses reflexions, la primera i essencial, és la constatació que ha pogut fer Mitnick que és ben bé impossible fer una feina sense que intervingui un ordinador o algun dels estris informàtics o de comunicacions que legalment no pot fer servir, que converteix en desmesurada la pena i que ha generat una situació que, si algú no hi posa remei aviat, el torna a conduir directament a la presó. La segona pregunta és una conseqüència directa de la primera: Realment és Mitnick tan perillós? Fins ara els casos com el de Mitnick havien rebut un tractament ben diferent ja que una vegada pagats els seus deutes amb la llei, eren contractats per empreses del ram i encarregats de la seguretat dels seus sistemes informàtics. Però ja des de bon començament sembla que Mitnick va ser triat per donar exemple i escalivar tots aquells que moguts per una mena d'atracció fatal, acaben explorant els sistemes més informàtics més enllà del que la llei permet. En aquesta història de Mitnick, a part de la seva estultícia, hi ha intervingut un obscur periodista de nom Markoff que el va fer famós en un llibre de l'any 1991, i que va donar publicitat a la cacera que va organitzar un expert en seguretat informàtica, de nom Shimomura, després d'haver rebut suposats atacs per part de Mitnick. Una història que ha acabat en un llibre i una pel·lícula que ha fet milionaris els seus autors a costa de fer Mitnick el dolent més dolent de tots els dolents. Sense caure en un romanticisme fàcil de pensar i creure que en Mitnick no s'ha cercat bona part dels mals de cap que té, no acaba de ser ten clar que ell sigui tan dolent i que els altres siguin tan bons i, sobretot, l'oportunitat que ha tengut el dolent per posar-se a disposició dels bons. I és que, fet i fet, a mi encara em continuen fent molta més por les grans empreses d'informàtica o de comunicacions, els tenguts bons, que els hackers, els considerats dolents.

Post Scriptum: Avui fa dues setmanes que, des d'aquestes mateixes planes els parlava del concurs Net Reporter, en el qual participava en Marc amb un article sobre xarxes ciutadanes. Doncs bé, en Marc m'ha tornat a escriure per dir-me que havia guanyat el concurs (amb escreix) i que, per consegüent, se'n va una setmana a Itàlia.