La seguretat viària i la política de transport

Algunes veus crítiques amb el Pacte de Progrés no se cansen d'apuntar amb el dit la política de transports de l'executiu balear per assenyalar-la com una de les menys encertades ja que, segons ells caldrien actuacions més agressives, iguals o semblants a les que va propugnar el Partit Popular i que són incloses dins el conveni de carreteres que ara s'intenta modificar. Si el conseller d'Obres Públiques es deixava convèncer per aquests crítics cometria, des del meu punt de vista, una greu equivocació política, ja que portar a terme les mesures ideades pel govern anterior provocaria el desencís de molts dels seus votants que, precisament, els varen atorgar la seva confiança per a què baratassin d'una manera radical els plantejaments que havien intentat portar a terme els conservadors de forma infructuosa. I dic això perquè el mateix Partit Popular no se va atrevir a posar en marxa els tràmits burocràtics per dur a terme el que ara sembla demanar aquesta gent: l'autopista de Migjorn-Llevant. I no ho va fer perquè sabia que tenia la gran majoria de la població dels municipis afectats en contra. De fet, a tots ells, va patir una davallada de vots més o menys important. I els que hauria perdut si s'haguessin licitat les obres abans de les eleccions!

I què ha de fer, idò? És clar que tampoc no es pot quedar aturat com sembla que ha passat fins ara. S'han destinat totes les energies a elaborar les modificacions del conveni, que s'han presentat a Madrid i que, com era de suposar i ells ja tocaven haver-ho previst per endavant, Àlvarez Cascos rebutja.

Hi ha una altra política, que era la que esperaven els seus votants, que no es recolza en autopistes ni desdoblaments ni grans inversions en carreteres. Sembla que un dels arguments dels que estan a favor de les autopistes és que aquestes són més segures que les carreteres. Però és que també el transport públic és molt més segur que el transport privat. I, quant a seguretat, és el tren el que guanya per golejada. I si no ho creis, consultau les estadístiques d'accidents dels darrers anys. És per aquí que cal anar i no deixar passar el temps que si autopistes o desdoblaments que, al cap i a la fi, són dues facetes diferents de la mateixa estratègia: facilitar l'ús dels cotxes privats. Si la carretera de s'Arenal no és prou segura, no és culpa dels que ara governen. Qui la va dissenyar? Qui la va executar? És que quan governava el PP no hi havia accidents? Perquè no ho varen retreure els manifestants de Llucmajor? O serà igual que amb l'agricultura que si no plovia la culpa era de Mayol? La conclusió que traureu quan hàgiu contestat aquestes preguntes és que, probablement cap, o quasi cap d'aquests manifestants formen part de la majoria absoluta de mallorquins que votaren els partits que governen actualment , entre altres coses, perquè solucionassin el problema del trànsit i la seguretat viària amb una estratègia de restriccions a la circulació en vehicles privats, disminuació de la velocitat permesa i potenciació del transport públic col·lectiu. Però això, per ara, no es fa, o com a mínim no es percep que es faci. L'alternativa a les autopistes no és només aturar-les i ja hem acabat les feines o, enlloc d'autopistes feim desdoblaments per continuar facilitant la circulació dels turismes. Aquesta política immobilista irrita els que estan d'acord amb el model desenvolupista del Partit Popular, però no satisfà els que es varen manifestar a les urnes per una alternativa diferent que per ara no es veu.