Bartomeu Fiol25/08/00 0:00
TW
0

La veritat és que Bolonya és una ciutat prou abandonada, malendreçada, descurada, malgrat la fama d'eficiència de les seves administracions municipals «roges»; almanco el casc antic de la ciutat. Amb façanes i més façanes de palaus que fan plorera, que no han estat mai restaurades ni tan sols una mica agençades o endreçades, que no se'ls ha rentat mai la cara. El resultat és una mica aclaparador o descoratjador. I no diguem ja l'extraordinària proliferació dels graffiti (fins i tot pels vagons dels trens), realment impressionant, com no ho havia vist mai enlloc. Degut a aquesta desídia generalitzada "segurament hauríem de dir més aviat degut a aquesta brutor que envaeix tots els elements arquitectònics i monumentals (si n'excloem els edificis més representatius de la piazza Maggiore i de l'adjacent piazza de Nettuno)" ni les mateixes famoses arcades dels carrers de la ciutat no estan a l'altura del que un esperava. D'un costat, les que resultarien més aparents, tenen les voltes massa plenes de verrim urbà. De l'altra, moltes d'aquestes famoses arcades "al mateix barri de Sant Stefano, per exemple" són massa baixes i estretes per a embellir gens el paisatge urbà.

Per descomptat, cal reconèixer que la impressió del visitant que té la gosadia de presentar-s'hi en ple ferragosto queda totalment condicionada pel fet que la gran majoria de tendes i dels establiments de restauració estan tancades per les ferie. Podríem dir que, l'agost, Bolonya no sols és una ciutat abandonada figurativament en el seu aspecte visible, gens vistent, ans també "en un sentit més directe" pels seus mateixos ciutadans que fugen col·lectivament de la calor.

Tanmateix, calia visitar el museu Morandi, en la planta superior del palazzo Comunale (o palazzo d'Accursio). La visita mereix certament la pena malgrat bona part de l'obra morandiana es trobi recollida fora de la seva ciutat nadiua, a Milan "a la pinacoteca Nacional de Brera i al museu d'Art Contemporani", a Mamiano di Parma, no massa enfora de Bolonya "seu de la Fundació Magnani Rocca", a Roma, pel que respecta a la seva extensa obra gràfica, i fins i tot a Friburg, a Alemanya, seu de la Fundació Morat.

Molt en general, se sol dir que hi ha pintura figurativa i pintura abstracta. En el cas de l'obra morandiana, aquesta taxonomia o classificació tan simplista no acaba d'encaixar. Sens dubte es pot dir que la seva obra és figurativa en tant que representa o hi figuren unes coses: sobretot natures mortes i paisatges urbans i camperols. Tanmateix, la veritat és que els motius dels seus quadres són poca cosa més que un punt de partida per a, molt delicadament, mostrar-nos uns jocs de lluminositats, de colors sempre suaus "mai estridents, mai expressionistes", de formes que quasi sempre volen resoldre's amb el rigor d'un disseny depurat. L'obra de Giorgio Morandi és sempre, més que cap altra cosa, una epifania de la llum o del disseny. Speculum, Josep Melià, ens ho recordava fa poc més d'un any amb motiu de les seves exposicions al museu Thyssen de Madrid i al museu Esteban Vicente de Segòvia, muntades justament amb la col·laboració del museu Morandi de Bolonya.