Parlem de Balearia

Plaza&Janés ha publicat un llibre de viatge de Nuria Barrios titulat Balearia. Desconec vida i miracles de l'autora, encara que dóna moltes pistes perquè el lector mallorquí pugui saber d'on surt. Nuria fa referència constant a una tia seva, anomenada Catalina Oleo Moragues, que els anys quaranta habitava a Son Catleret, en El Terreno. A Son Catleret hi visqueren molts d'anys Margalida i Esperança Oleo, filles de Miquel Oleo Sureda, el senyor des Rafalet, que va ésser assassinat al cementeri de Palma l'any trenta-vuit, després que un tribunal militar el responsabilitzàs d'afavorir el quintacolumnisme a la Mallorca feixista. D'altra banda, Nuria Barrios afirma haver conegut Príam de Vilallonga, l'ancià federalista que regenta un estanc al costat del cafè de ca s'Andritxol i que és fill de Francesc de Vilallonga i Fàbregues, batle de Palma en temps de la República. Bé, feta la presentació, cal dir que Nuria Barrios reprèn la tradició dels viatgers del XVIII i del XIX que interpretaven a la seva manera allò que veien i que no veien, així que cometien errors com una casa. Nuria Barrios no podia ésser-ne una excepció. Amb un agreujant: aquells no disposaven de la bibliografia i de les informacions de tota mena sobre Mallorca que ella ha tingut al seu abast. Fins i tot, estic per dir que si s'hagués pres la molèstia de parlar amb la gent del carrer, no hauria fet una ficada de peus tan notòria com és ara la d'afirmar que La Beateta era coneguda com La Viejecita. Que George Sand ho afirma? Vejam, no ho diu exactament així. Sand comenta que Catalina Thomàs era coneguda com la Velleta, familiarment i pels seus contemporanis, ja que es passava el dia fent oració. En qualsevol cas, el paràgraf més espectacular del llibre escrit per Nuria Barrios, és aquell que aporta una visió inèdita a la historiografia de Lluc. Ho reproduesc: «La devoción a la virgen de Lluc la inició, hará unos cuarenta años, un hombre de Palma llamado Tolo. A su esposa le explotó una cafetera y él hizo la promesa de ir andando hasta Lluc si ella no moría. La mujer sanó. Al año siguiente Tolo volvió a hacer el camino con unos amigos que se animaron. Y así año tras año desde entonces, pero cada vez con más gente. Ahora van centenares. Lo llaman la pujada a peu a Lluc. Salen a las once de la noche del bar que tiene Tolo en Palma y llegan de mañana». També és força interessant l'interrogant que es planteja, l'escriptora madrilenya, respecte a una de les possibles facetes de Narcís Serra al llarg dels seus estiueigs a Llucalcari. Afirma, Nuria Barrios, que a la platja nudista, que és tocant a la casa de l'exministre, les untades de fang, fet d'argila i pedrolí, són d'allò més beneficioses, de manera que «en una esquina, una joven reclinada hundía la mano en la tierra y con el barro espeso que extraía untaba el pecho de otra... Me puse en la cola. Las piedras habían grabado con rojos vivos un curioso dibujo en aquel pálido culo que aguardaba su turno». Aleshores sorgeix la pregunta de Nuria, fruit d'un raonament força natural: «¿Sería Serra uno de aquellos seres embadurnados de barro?». I qui sap, filla meva! Al senyor Serra ens hem acostumat a veure'l disfressat de cent maneres, però la veritat és que aquesta disfressa d'Adam no sabem com li escau. Tanmateix la ploma innocent de Nuria Barrios ens ha descobert alguns punts de vista referents a Mallorca que desconeixíem. Les explicacions que donen els guies als guiris són d'allò més sucós. Heus ací les coses que senten aquells que fan un viatge per la costa amb vaixell: «Estamos abandonando la bahía de Palma, que posee el metro cuadrado más cotizado de España. A la derecha, en ese edificio blanco, se encuentra el ático de Sara Montiel. Imaginen la magnífica vista que disfruta Saritísima. Si prestan atención, verán un yate a su izquierda, ése que ahora pasamos: señores pasajeros, sujeten a sus señoras para que no se tiren por la borda, porque es el yate de... 'Julio Iglesias! Un aplauso, por favor». I, en arribar a les aigües de Deià, és probable que també sentin aquesta: «A su izquierda verán el chalé de Michael Douglas. Al Michael, además de gustarle las mujeres guapas, le pirra el vino. Esa calita frente a ustedes es Llucalcari, donde descansa el Narcís Serra, un socialista como yo. Allí se practica el desnudismo». En fi, hem de plorar o hem de riure? Ja que dels escriptors i escriptores voluntariosos sols ens pot alliberar Déu "i Déu és evident que té altres feines", convindria que el senyor Celestí Alomar començàs a exigir el graduat escolar als guies ocasionals. La imatge que es dóna de Mallorca, sigui per escrit o de paraula, és cada cop més carrinclona.