Agermanar-se a bord d'un vaixell

I això no obstant, ¿estic insinuant que l'agermanament és innecessari, potser una cosa absurda, una mena de redundància de la classe política? Ni de noves. Vull dir ni de noves per a l'agermanament, i no per a la política, que sí és, clarament, un ofici enfangat en els pleonasmes més enutjosos.

L'acord entre Ciutadella i Alcúdia em sembla un esdeveniment plausible, fantàstic, d'una utilitat i d'una bondat innegables. A les Balears, que han viscut el cabal de la història per separat, tot i mantenir la identitat comuna essencial, un fet així no hi és sobrer. Hi feia falta. Les virtuts que haurà de desplegar poden ser ben interessants, i fins terapèutiques per a les ferides velles, encara sense sutura, que han malmès l'anatomia de les Illes.

Les Balears han viscut massa temps sense preocupar-se prou per conèixer-se a si mateixes. No han mirat prou de definir la seva identitat, ni tampoc no han esmerçat esforços suficients per adonar-se de tot el que comparteixen entre si. Som, sí, la suma de quatre pobles, però com que som una operació aritmèticament possible "un país probable", constituïm sumands homogenis. I tanmateix, hem transitat per la història donant-nos l'esquena. Les institucions comunes d'autogovern que l'Estatut ens atorga col·laboren, és cert, a reteixir aquesta roba esfilagarsada que ens maltapa les vergonyes, però no n'hi ha prou. Hi mancaven accions com aquesta de l'agermanament, perquè possibiliten coses concretes i eficaces. Per exemple, la comunicació marítima entre tots dos ports, amb avantatges del 50% de reducció de les tarifes. Si la comunicació geogràfica falla, la resta resulta inútil. Només els pobles ben intercomunicats poden aspirar a alguna mena de relació seriosa, estable i concreta. Jo esper que el protocol que signaran aquest estiu els ajuntaments de Ciutadella i Alcúdia posi l'accent sobre la vocal que importa, sobre la síl·laba tònica adient. De moment, els batles Pau Lluch i Miquel Ferrer s'han intercanviat la declaració d'intencions a bord del vaixell que fa la ruta entre ambdues ciutats. Tot un símbol d'una forma intel·ligent i positiva "vull dir útil" d'encetar relacions de fraternitat vacunades contra el folklorisme més tou i fal·laç.