A les voravies de Ciutat han aparegut recentment uns cartells
publicitaris que porten com a reclam la fotografa d'un ésser humà
creuada amb el lema: «condenado a muerte». Per tal que no es
presentin dubtes sobre l'autenticitat del cas, es fa constar la
identiat del condemnat, els delictes comesos i el tipus
d'ajusticiament que se li reserva. Ho signa tot una roba
confeccionada, que ja va advertir en ocasions anteriors que no para
esment en el contingut de les imatges si hi aconsegueix cridar
l'atenció del públic i augmentar-ne les vendes.
Una anàlisi benèfica ens duria a considerar que es pretén
articular una campanya de conscienciació en contra de la pena de
mort. Però ni la benaurada manca d'actualitat del tema entre
nosaltres ni els antecendents protagonitzats per la mateixa empresa
permeten arribar a una tal conclusió: més aviat, es tracta de bell
nou de la trivialització/mercantilització del patiment aliè
mitjançant, ara, la representació gràfica de determinades persones
que esperen en els pasadissos de la mort del país anomenat de la
llibertat "paradoxa sagnant!" la seva eliminació física a mans de
l'Estat. Aquesta instrumentalització sembla que no hauria de tenir
encabiments possibles dins una societat, la nostra, que afirma
voler viure arrecerada pel respecte a la dignitat individual.
Tanmateix, abrogat, «l'assassinat administratiu premeditat»
(Albert Camus) de tota l'Europa occiental, la seva persistència a
molts d'indrets del món és un atavisme salvatge que degrada la
condició humana del reu "no perduda convé recordar-ho, per la
condemna de què ha estat objecte" i alhora la de civilització en el
seu conjunt; que estableix un paralel·lisme entre el condemnat i el
botxí "el mateix Estat; que du vers la institucionalització de la
venjança privada; que atorga valor de categoria absoluta a una
sentència que, com totes, pot ser errònia i que, una vegada
executada, no té possible reparació; que nega «per se» la
resocialització/reeducació del delinqüent; i que no produeix cap
afecte inhibitori ni representa cap actiu pedagògic, ans el
contrari, per la societat, que s'avesa a considerar-la, a la pena
de mort, com una conseqüència «natural» del delicte. I que, al
capdavall, afecta només "ai!" les minories ètniques, els grups
econòmicament marginats i els qui han tingut defenses d'ofici; val
a dir-ho: per a pobres. Tot un roser que sols amb una extrema dosi
de sarcasme pot dir-se que respon a alguna idea condreta de
justícia que mereixi ser escampada.
Així doncs, copejats a diari, «velis non velis», per la
depravació moral que sigifica l'ús de la pena de mort, com a motiu
publicitari "al cap i a la fi: com a instrument per a l'obtenció
d'un major benefici econòmic, cal refermar els principis i, ensems,
exigir que els recursos legals siguin utilitzats per qui pertoqui.
Si és il·lícita, que ho és, tota publicitat que atempti contra la
dignitat de la persona i vulneri els valors i els drets
fonamentals, la col·lectivitat ha de ben confiar que s'actuaran els
mecanismes adients de defensa davant agressions com l'esmentada:
convendria que es fes saber que no tot és vàlid i que el respecte a
la condició humana de les persones, en tant que persones, és la
base intangible de la convivència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.