Terminis

El text de l'Acord de Pau, dit de Divendres Sant, signat el dia 10 d'abril de 1998 a Irlanda del Nord, tot i la inevitable ambigüitat obligada per les difícils circumstàncies del moment de moltes expressions, diu exactament, a l'apartat corresponent, que els participants estan d'acord «que la resolució de la qüestió del desarmament és una part indispensable del procés de negociació»; que es comprometen al «desarmament total de totes les organitzacions paramilitars»; i que confirmen llur intenció d'«utilitzar qualsevol influència que puguin tenir per assolir l'entrega de totes les armes paramilitars dins un termini de dos anys a comptar des de la ratificació de l'acord en referèndums al Nord i al Sud (d'Irlanda) i en el context de la implementació d'una solució global». També diu que «ambdós Governs (de la República d'Irlanda i de la Gran Bretanya) prendran totes les mesures necessàries per facilitar el procés de desarmament, inclosa la implementació de projectes adients abans del final de juny».

Com es veu, l'apartat sobre desarmament distingeix clarament entre els participants en l'Acord i els governs que el signen i, en conseqüència, entre els compromisos adquirits per uns i altres. I, així com fixa un termini més o manco clar (el «final de juny» en qüestió, s'entén que és el juny de 1998) per a la implementació de mesures per part dels governs, el termini per assolir l'entrega de les armes il·legals en mans de grups paramilitars se sotmet a la voluntat popular de tot Irlanda expressada en referèndum. El dia 22 de maig de 1998 la població d'Irlanda va ratificar l'Acord de Pau amb un vot massivament favorable: un 71'1 per cent a Irlanda del Nord, un 94'4 per cent a la República d'Irlanda, un 85'3 per cent a tota l'illa. Això fixa el termini per al desarmament en el pròxim dia 22 de maig de 2000.

Entre els participants en les negociacions que culminaren en la signatura de l'Acord de Pau, hi havia representants dels partits que ocupen càrrecs en l'Executiu de la nova Assemblea que va començar a funcionar, amb molt de retard, el passat dia 2 de desembre i que ara està en perill de dissolució si el govern britànic implementa la legislació prevista per tenir efecte el pròxim divendres, 11 de febrer. Cal tenir present, emperò, la postura que adoptaren els diversos partits durant la campanya a favor i en contra de l'Acord quan s'havia de votar en referèndum. Tant el Sinn Féin de Gerry Adams com el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) de John Hume, que representen els interessos de la població catòlica i nacionalista, feren campanya decididament a favor; el Partit Democràtic Unionista (UDP) d'Ian Paisley féu campanya decididament en contra; i el Partit Unionista de l'Ulster (UUP) va estar dividit, tot i que el líder, i ara ministre principal d'Irlanda del Nord, David Trimble feia campanya per al sí.

L'Acord parla del «desarmament total de totes les organitzacions paramilitars», sense mencionar"ne cap en concret pel nom i, sobretot, sense mencionar l'IRA en particular enlloc. La relació de grups paramilitars que han funcionat en algun moment a Irlanda del Nord n'inclou, com a mínim, cinc (UVF, UFF, UDA, RIR, LVF) que defensen la causa de la unió amb la Gran Bretanya, i quatre (IRA, INLA, CIRA, Comitè dels 32) que defensen la causa de la reunificació d'Irlanda. Per la pròpia naturalesa d'aquest tipus d'organització, qualsevol càlcul que es faci sobre l'arsenal del qual disposen, i que se suposa que haurien d'entregar, no pot ser més que una aproximació, més o menys informada. Com es decideix quantes armes ha d'entregar un grup paramilitar per satisfer els termes de l'Acord? N'hi hauria prou d'entregar"ne una de simbòlica? No és molt més important el fet de no fer"les servir que el fet de tenir"les? Al cap i a la fi, no són les armes que maten sinó les persones que les utilitzen. I, finalment, per què recau sobre l'IRA, que manté intacta una treva des de fa quatre anys i que acaba de fer pública una nova declaració de compromís inqüestionable amb el procés de pau, i de rebot sobre el Sinn Féin, que exerceix tota la influència que pot però que no disposa de cap arma, tota la responsabilitat pel fracàs de les noves institucions? No hi juguen qualque paper els unionistes que insisteixen a pressionar amb uns terminis no prevists a l'Acord?

Els terminis, perquè es puguin complir, han de ser realistes. Quan jo era petita, me'n record que hi havia un home a Derry que duia els cabells molt llargs. No era un hippy ni pertanyia a la generació dels Beatles; era un senyor gran que havia fet una promesa de no tallar"se els cabells fins que Irlanda no fos lliure. Aquest senyor ja és mort. Segons una profecia del segle XII, no hi haurà pau a Irlanda fins que el trèvol no es trobarà amb la palma, és a dir, fins que el dia de Sant Patrici, el 17 de març, coincidirà amb el Diumenge de Rams. Si teniu a mà un calendari perpetu i un calendari litúrgic, ja podeu començar a fer els càlculs. Sabrem tenir tanta paciència? Hi haurà d'haver més morts?