Poetes de Mallorca per la Llengua

El llibre, editat per la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, és, com ja ha dit algú, una heterogènia mescla de composicions de poetes consagrats i de vàlua més que demostrada amb versos escrits per autors novells que tot just comencen a fer les seves primeres passes en el llenegadís món de la poesia. També s'hi han afegit alguns poetes ocasionals, engrescats més per la idea de participar en el projecte que no per la de dedicar-se en major o menor mesura a la poesia.

La intenció del llibre no era tant la de fer una antologia exhaustiva i rigorosa de les veus poètiques mallorquines actuals, com la de demostrar la força i vitalitat de la llengua catalana en aquest autèntic vehicle de sentiments que sol ser la poesia. «A la Mallorca de Finals de mil·lenni hi ha tots aquests poetes i ho fan així de bé» hem volgut dir. I ho hem volgut dir cuidant al màxim les formes, per això hem procurat tenir esment que el llibre sortís en una edició el més acurada possible (en relació als mitjans de què disposàvem) i per això també, convidàrem Ramon Canet, un dels artistes plàstics més reconeguts de la Mallorca d'avui, a realitzar-ne la coberta. Una coberta que esdevé una porta a un món ple de somnis, de cants i d'estimació a la terra i a la seva més clara senya d'identitat: la llengua catalana.

Potser entendre aquest punt de partida més reivindicatiu que no científic, ajudi a entendre perquè el llibre ha prioritzat més la quantitat que la qualitat.

Perquè, malgrat tot, el llibre és sobretot un homenatge a la nostra llengua, un homenatge a aquest bell tresor que ens han sabut transmetre les generacions anteriors i que és una part integrant de la nostra personalitat alhora que senya d'identitat col·lectiva del nostre poble. El seu ADN.

Com ens recorden els actuals portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua, Maria Muntaner i Miquel Socies, al text de presentació del llibre, «la poesia ha estat el vehicle d'expressió que més ha unit qualsevol poble o nació», potser, perquè com digué T.S. Eliot, «la poesia té a veure principalment amb l'expressió de sentiments i emocions, i els sentiments i les emocions són específics, mentre que el pensament és general. És més fàcil pensar en una llengua estrangera que sentir-hi. Per tant, no hi ha cap art més obstinadament nacional que la poesia».

Si la generació dels nostres padrins i en certa mesura dels nostres pares, va viure per salvar-nos els mots, com ens diu Salvador Espriu en un magnífic poema, la generació que representen els Joves de Mallorca per la Llengua i els poetes més joves que participen del llibre, està cridada a ser la generació de la recuperació plena i definitiva de la nostra llengua. Una generació que no entén de pors i xantatges, que no està disposada a permetre cap discriminació i que camina per la història amb passa ferma i amb la seguretat que la seva llengua i cultura mereixen el mateix respecte i són igual de dignes i vàlides que qualsevol altra. Una generació que s'obre camí desacomplexada i formada per gent que sap que pertànyer a la cultura catalana no el converteix en un ser superior, però tampoc inferior a qualsevol altre.

Aquest sentiment d'autoestima i aquesta solidaritat espiritual és la que mou aquesta realitat que és Poetes de Mallorca per la Llengua.
Solidaritat que han demostrat tots els participants en aquesta bella realitat i que en Biel Florit expressà tan bé en uns versos dedicats a Joves de Mallorca per la Llengua en la primera presentació del llibre que es va fer dijous passat a la llibreria Quart Creixent de Palma: «És irrellevant que jo sigui jo,/ que tu siguis tu, que tu siguis jo,/ que jo sigui tu, que ningú sigui ningú./ L'important és que nosaltres siguem nosaltres.