Amb aquestes paraules, «famílies de recursos econòmics limitats», es referia la directora de l'Institut Català d'Adopcions a les famílies que, arreu del Tercer Món "i del Segon" i d'onsevulla, no poden ni alimentar els seus fills. És a dir, i ja em perdonareu la insistència, de les famílies més miserables del planeta en deim, ara, famílies de recursos econòmics limitats. (Una nota entre parèntesi, ja que s'ha fet menció del Segon Món. A part alguns països excomunistes que més o menys treuen ciurons d'olla, sembla que el destí més compartit és el de llenegar de cap al Tercer, amb unes mafioburgesies que, en connivència amb algunes multinacionals, ho tendran tot; i unes capes immenses de població a les quals la simple supervivència suposa una odissea quotidiana, la d'espigolar per sementers amb el rostoll foguejat. Les ciutats d'aquest món són plenes de persones aturades: no sense feina, sinó metafísicament aturades; tot quant es mou els és aliè. I els pobles són escenaris devastats, en els quals la gent sembla esperar que se'ls buidi l'angoixa, l'únic que la manté amb els ulls oberts).
Per ventura els diccionaris haurien d'afegir una altra acotació delimitadora de l'accepció de cada paraula (com FAM, ALIM, etc.): una abreviació de Mal Gust: precedint totes aquelles paraules que hem d'anar deixant en desús perquè se suposa que podrien ser ofensives per a les persones a les quals ens referim. «Vell-a adj MGUST De molta edat». «Baldat-da adj MGUST Discapacitat físic». «Cec-ga adj MGUST Invident». Etcètera.

I arribaríem a «Pobre-a adj MGUST De recursos econòmics limitats». Però en realitat la Directora es referia a gent irrevocablement miserable, de manera que hauríem de cercar una altra fórmula per assenyalar els pobres, per ventura el seus recursos econòmics serien «insuficients», o ves a saber què. I creim que així contribuïm a dignificar la vida d'aquestes persones?

En el fons, passa que és una incomoditat social la presència dels miserables. En el fons, passa que la pobresa la tenim per una tara moral irreparable. Ens fa cosa nomenar certes coses, persones, situacions, pel seu nom. Fins que arribi que les definicions esdevenguin insults. Que ja hi hem arribat, de fet.