En el moment d'escriure aquestes retxes, els blocs de gel encara
no han caigut damunt del cap de ningú, i això que no estaria
malament que algun bromista se'n dugués una bona escalivada. Aquí
tot sembla indicar que no és tant una qüestió d'atzar com de
picaresca baratera. A qui sí que l'atzar ha enviat un bon bloc de
gel és a Carme Sagrado, que des de fa mesos se les ha de veure amb
la justícia. Ja se sap que de la justícia "més exactament, de
l'administració de la justícia" val més estar-ne lluny que no prop,
però la senyora Sagrado no ha pogut evitar veure-s'hi de dins.
No és que, de cap manera, des d'aquí lamentem aquest afer
judicial. Al contrari, crec que si aquests afers sovintejassin més,
per ventura actuarien com a vacuna contra tota casta d'excessos
(sense que això sigui prejutjar la senyora Sagrado). Però aquí rau
la qüestió, en l'escassesa d'afers judicials d'aquesta espècie si
en comparam el nombre amb el de casos que corren de boca en boca,
fins i tot entre les boques de discrecció més provada. No
m'atreviria a preguntar quants d'assessors hi ha hagut, hi ha i
lamentablement hi haurà en el futur que no saben ni per on s'hi va,
al seu teòric lloc de feina, perquè la resposta es produiria en
unes magnituds inabastables per a persones acostumades a comptar
coses simples com és ara, sense anar més enfora, el sou d'un
treballador que treballa sense assessorar. Per altra banda, la
pregunta de quants d'assessors mantenim que no poden assessorar per
manca flagrant de coneixements i de sentit comú, perquè són
vertaderament uns capbuits, obtendria una resposta un poc més
assequible per a aquest treballador, ja que hi ha assessors
altament qualificats per desenvolupar una tasca en profit de la
comunitat. Què en diríem dels altres, dels que es varen enxufar o
varen ser enxufats per la cara, coneixedors tant ells com els que
els contractaven de l'abordatge a l'erari públic que suposava la
contractació? Més val no pensar-hi massa, però tots sabem que són
molts i tots en coneixem personalment una petita part. Voldria dir,
amb això, que l'afer de la senyora Sagrado, si finalment es
demostra que hi ha afer, constitueix una gota, no diria dins
l'oceà, però sí dins una piscina de mides olímpiques com les que va
construir la Universíada. (Per cert...? No, res). Hi ha tant per
aclarir, tant per airejar, que la història de la senyora Sagrado
sembla producte d'un atzar acarnissat. L'atzar no ha triat a partir
d'uns criteris de qualitat ni, sobretot, de quantitat. El lector, a
hores d'ara, ja deu haver confeccionat una llista de ciutadans que,
si tot ajudàs per seguir un ordre lògic, haurien passat davant la
senyora Sagrado, i amb molt d'avantatge. Però estava escrit, qui
sap si en el llibre secret de maniobres d'algun militant del seu
mateix partit, que primer havia de ser ella i que el cas havia
d'assolir una notorietat descompensada. Estava escrit que li havia
de caure un bloc de gel damunt el cap.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.