La I biennal d'arquitectura

Allò de «sortir a la foto» com a expressió del major delit dels polítics, ha experimentat una maligna erosió que ens permetria llegir el mandat d'aquesta altra manera: sortir a la foto adequada. Els grans polítics fan tots els possibles per evitar sortir a segons quines fotos. Bé, anem per feina: dia 4 de gener, Cristina Ros comenta en un article l'estranya sinceritat del jurat d'aquesta "per ara" fantasmagòrica I Biennal d'Arquitectura, manifestant-se incompetents per jutjar una sèrie de treballs presentats a concurs, per la qual cosa algunes modalitats dels premis són declarades desertes. Vet aquí un cas que justificaria que els organitzadors no gosassin sortir al carrer durant una temporadeta, perquè és ben segur que tenen tanta vergonya com un ciutadà mitjà. El dia següent, en obrir el diari el lector és escomès per una fotografia que immortalitza "és una manera de dir-ho, ja ens entenem" l'acte d'entrega dels premis que s'han pogut concedir, ja que els membres del jurat es declaraven competents en aquestes matèries. I servidor es diu, mira, vés al més fàcil i comenta-la. Però resulta que el mateix dia 5 ja ho ha fet Bartomeu Picornell, que no deixa opció a massa més disgressions sobre una qüestió tan alarmant: és alarmant que el teòric batle Fageda "un home que, en desconeixem les raons, viu en una ciutat virtual que confon amb Palma" cedesqui el seu virtual somriure a una feina tan d'embarc; i que també ho faci la regidora de Cultura "o sia: de cultura", Maria del Carme Feliu, per ventura la més descatada aprenenta de M. A. Munar en la disciplina de controlar tots els detalls de la seva presència a les fotografies. Potser a la primera tinent de batle li sobra una mica d'encarcarament, se la veu sempre un tant monolítica, encarnació escultural de la llei de la gravetat. Però la voluntat hi és. Amb un bon assessor d'imatge, que sàpiga que ja no és tan important sortir a la foto com sortir a la foto adequada, aquesta història no hauria tengut el rutinari final feliç de la instantània amb la rialleta de Fageda i la rotunda presència de M.C. Feliu. L'assessor els hauria advertit que aquesta foto els feia parèixer còmplices d'una espècie de vergonya, d'aquestes que ens fan empegueir a tots, entre altres coses perquè es paguen amb els diners de tots. I tots sabem per què.