Febrada fi de mil·lenni

11/12/99 0:00

No ho podrem evitar. El virus és massa contagiós com perquè ens puguem immunitzar amb totes les vacunes intel·lectuals, racionals i de sentit comú que tenguem a mà. És per demés, no podem fugir de la febrada de la fi de mil·lenni. Per ventura, els que ens en volem mantenir al marge podrem evitar les al·lucinacions, però l'escaldada no ens la treu ningú. L'únic mínimament sensat que encara podem sentir a dir amb motiu d'aquesta pijada que li diuen canvi de mil·lenni o de segle, és la pregunta cap on anam? cap al desastre? I aquesta és, sens dubte, una pregunta del tot pertinent a Mallorca, ateses les notícies que ens parlen d'un creixement de l'economia fins d'aquí a sis o vuit anys. No és que ens hàgim de queixar d'aquest creixement si això suposàs més cotes de benestar social per a tothom, però massa sovint sabem que el guany no és per a tots. I això ja ve de molt antic. Que uns pocs guanyin moltíssim i la majoria tengui per menjar, vestir i dormir no és modern. Els que tant prediquen un segle XXI de modernitats, què és el que diuen exactament? res de contingut, una al·lucinació tecnològica, un genèric. Res que soni a diàleg, intercanvi, cooperació, prosperitat en definitiva.

Que s'hagi perdut la mesura en la celebració del proper Cap d'Any és sols un dels símptomes d'una malaltia que afecta gairebé tot el món occidental: la ceguesa quan és hora de sensibilitzar-se pels problemes de l'altre, i aquí l'altre és qualsevol.

Jo no em preocuparia gaire si això de fer el panderoper a Cap d'Any fos una catàrsi, una exageració, un voler rompre motlles d'una societat austera i enfaixada. No és el cas. És un punt més en la corba ascendent d'una societat vulgarment opulenta i dic vulgarment perquè en aquesta febrada de la fi del mil·lenni l'al·lucinació porta a menysprear els valors de l'estabilitat i la convivència.

El drama del segle XXI ja és aquí, és la manca de sensibilitat per establir un diàleg comprensiu i cooperador amb els altres. I tanmateix l'altre és irreductible perquè l'altre sempre serà diferent perquè cadascú es construeix segons el que ha estat i el que aspira a ser i això és tan divers, són tantes les circumstàncies que s'hi apleguen en cada individu que si dos s'assemblen és una casualitat. Com que les convivències no es basen en casualitats sinó en constructes és per la qual cosa que les celebracions que s'atraquen em fan ser desconfiat. No veig cap motiu per creure que el fals mil·lenni que vendrà ha de ser humanament millor que aquell altre sobre el qual es muntaren profecies tan tràgiques com la fi del món. Potser jo també estic febrós aquests dies i allò que els altres veuen com una realitat (virtual) jo ho veig com una al·lucinació, com una d'aquelles al·lucinacions inquietants que ens fan posar cara d'incrèduls.