Les coses petites

L'entrevista que apareixia diumenge passat al DdB amb el senyor Miquel Capellà, president de Sa Nostra, Caixa de Balears, confirmava que estam davant una nova etapa de l'entitat financera, si més no pel canvi de tarannà, precisament, a la presidència. L'anterior president regnava però no governava, o feia com si no governàs. Miquel Capellà, al contrari, ha accedit a la presidència de l'entitat i tot d'una ha marcat el territori anunciant una filosofia programàtica de consolidació, però no barallada amb les reformes. A preguntes de Bartomeu Picornell, Miquel Capellà empra un símil molt eficaç: cada entrenador vol fer el seu equip. Donar-se a entendre és una gran virtut, i el nou president de Sa Nostra no envia a dir les coses. Assumeix compromisos i no defuig cap tema: no li fa por que se li puguin demanar comptes, ja que anuncia, si no accions concretes i ben determinades, sí vies d'accés a un nou estadi de progrés general de la comunitat i particular de l'entitat. La idea que en té és molt una idea de país, i això és sense dubte la clau i la garantia de futur. Pareix que tenir idea de país és una cosa normal, com tenir cap i peus, però si fos així ja no en parlaríem: els països que són, veritablement, països no es passen el dia autodissenyant-se, projectant, debatint el país: el viuen cada dia, amb la seva grandesa i les seves misèries. En qualsevol cas, Miquel Capellà la té, aquesta idea, i ben desenvolupada, ben moblada. Fa anys que viu amb ella, i persones de tota garantia del seu entorn celebren que hagi agafat el timó de l'entitat. No deu ser perquè sí. Precisament per tot això estranya que, entre els grans projectes que ja ha anunciat, hi inseresqui una crítica suau, implícita "quasi més una suggerència" a l'Obra social i cultural, en l'acció de la qual hauria detectat una certa dispersió. Anuncia, alhora, la concentració d'esforços en grans projectes: i és aquí on un servidor no acab de veure les coses massa clares. La realitat diària exigeix atenció "projectes" a l'engròs i a la menuda, i el mateix caràcter, la mateixa tradició de l'entitat així ho testifica. No és bo que la modernització i consolidació dels territoris guanyats es facin a costa de les petites coses. Un gran país és la suma d'algunes coses molt grans i de moltes coses petites. I si una cosa havia caracteritzat positivament l'acció de l'Obra social i cultural és la seva sensibilitat per les coses aparentment petites. Seria una llàstima que aquesta sensibilitat esdevengués un llast.