La caverna desconsolada

Però ara que el tenim aquí mateix, ara que, com aquell que diu, falten quatre dies per arribar-hi, ens adonam que res del que ens havien promès, res del que havíem imaginat, ha succeït. Ni ens movem amb cotxes sense rodes impulsats per complexos sistemes hidràulics, ni anam encarxofats dins estrets i adònics vestits metàl·lics, ni els viatges espacials s'han generalitzat i popularitzat, ni anam armats amb espases o pistoles de raigs làsser, amb capacitat per desintegrar el primer que se'ns posi per davant, ni tan sols (i d'això sí que hi havia més possibilitats) no hi ha hagut la tercera guerra mundial que ha acabat amb el món convertit en un desert ple de cementeris de ferralla en pla Mad-Max. És més, al ritme que anam, tampoc no sembla que al 2001 la penya pugui anar fent odissees per l'espai, ni que de moment, hi hagi cap invasió extraterrestre prevista (amb les terrestres anam sobrats).

Tenim internet, això sí, cosa que cap dels profetes del futur havia previst, però els científics de la ficció (es deuen dir així?) no varen encertar en gairebé res. Un dels canvis més importants que sembla dur-nos el camí cap al 2000 i sobre el qual, que jo sàpiga, no hi ha via cap profecia, ni cap llibre de ciència ficció, és el que està experimentant la dreta del país que, mirant el mapa dels Països Catalans, ens cau a l'esquerra. I que per extensió (d'això d'extensió en saben molt els veïns) també afecten la dreta local.

Sembla que comencen a sortir de la caverna (qui no s'arrisca...), alguns per iniciativa pròpia, els altres, víctimes de les seves errades. Això provoca un cert desconhort als que semblaven més còmodament instal·lats al rústec habitacle (metafòricament parlant, perquè en la vida real aquesta gent no sol habitar en cavernes, precisament), als més cavernícoles de tots. Semblen perduts, contrariats. Estan desconsolats.

Els més vius, es comencen a vestir amb pells de xot centrista i a amagar els seus ullals de llop ultra. I el seu diari central ja posa fotos en comptes de dibuixos. Ai! la modernitat...

I per afegir-hi al banyat de tant de centrament, des de València ens arriba la bona notícia que Maria Consuelo Reyna, la Reina del blau, el consol de la caverna (tot i que de més jove havia estat progre i havia participat al jurat dels premis Octubre) ha caigut en desgràcia. Alguna cosa molt grossa has d'haver fet perquè et tregui de l'empresa familiar. Tot un símbol de futur aquesta caiguda just abans del 2000.

La dreta està esmaperduda i sense consol, i allò que semblava encara més impossible: dividida, barallada. La dreta està desconsolada. I a les Balears sense el Consolat.