Ahir, dimecres al matí, ens va deixar Jaume Moncades i Boyeres,
als seixanta anys, després d'un fort infart que va tenir diumenge
passat.
En Jaume era un gran activista en defensa d'aquest país. De fortes
conviccions, sempre animat per aconseguir fites importants i
sobretot d'ell sempre em va admirar la capacitat de feina i de
posar-se al capdavant a l'hora de donar idees i orientacions per
donar a conèixer programes, idees, activitats...
El vaig conèixer l'any 1977, just començava la transició
democràtica i ben aviat es va engrescar en el PSI, actualment
PSM-Entesa Nacionalista.
En els anys de grans dificultats per al nacionalisme la seva
fermesa i la seva constància ens varen ajudar molt per tal de fer
possible la continuïtat del projecte polític.
En aquells anys d'escassa representativitat, de feina
col·lectiva, de pocs mitjans, érem un grup molt compacte sempre
disposats a fer campanyes per l'autogovern, la solidaritat i el
medi ambient. En Jaume va formar part de les Comissions Executives
del partit fins l'any passat.
D'ell eren les idees i a vegades la posada en pràctica de
campanyes fresques per animar la ciutadania a conèixer-nos i fins i
tot a votar-nos.
Les jardineres, les paperines, els politxonos amb pintures de
pintors... la vaca que simbolitzava l'abús de la fiscalitzat per
part de l'Estat espanyol... les xemeneies de fusta a la gran
manifestació contra la incineradora...
Ell era qui cercava col·laboradors per fer possibles les seves
idees però també ell treballava a «peu d'obra» per fer-les
possibles. Encara hi ha qui recorda, amb gratitud i orgull, una de
les campanyes amb molta participació de persones que treballaven a
Deixalles.
Ara record que fa relativament pocs dies que em comentava que
encara en tenia, d'idees novedoses i plenes de voluntat i que
lamentava que les campanyes electorals fossin tan poc creatives i
tan comercials.
Va fer compatible la seva activitat voluntària en el si del
partit amb la seva feina a la PIMEM on era a l'actualitat President
del Gremi de Floristes.
Es evident que és més que obligat fer referència a la família,
que li donava alè i que li donava suport.
Era un home que engrescava i que s'engrescava. Que ens desbordava
amb moltes d'ocasions. Que la seva activitat creativa necessitava
sovint d'una certa contenció pràctica.
D'ell recordsrem sempre la seva generositat, la seva iniciativa,
la seva amistat, la seva gran humanitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.