Menorquins

Els menorquins: vet aquí el títol d'un llibre que, segons les meves notícies, encara no s'ha escrit. Tenim tantes ganes de llegir llibres que no s'han escrit...! Et diuen: idò escriu-los tu. Però no va per aquí: els llibres que un mateix pugui escriure no arribaran mai a explorar amb eficàcia i lluminositat allò que haurien d'explorar els llibres que hauria d'escriure algú altre. L'experiència de lector té efectes col·laterals una mica frustrants "irremeiablemnent frustrants", com és la frustració pel fet que determinat autor no hagi escrit un llibre determinat. Els mallorquins ja anam servits. Josep Melià ja ens va dir, si no tot quant som, almenys per on anam. Moltes comunitats no tenen la sort de poder-se mirar en un mirall tan precís com el que Melià ens va posar davant. Els menorquins "he de reiterar que la perorata està condicionada a la possible inexistència del llibre que voldríem llegir" no tenen la sort de poder-se reconèixer en un assaig equivalent al de Melià amb els mallorquins o Joan Fuster amb els valencians "o els alacantins amb José Vicente Mateo, autor d'un futllet molt útil titulat Alacant a part. Com seria aquest llibre és una pregunta tan estúpida com ociosa, pero, així i tot, en podríem endevinar una matèria primera d'una gran qualitat, que per ventura donaria un primer fruit a títol de conclusió primordial: dels menorquins en destaca "i per això es diferencien de la resta d'illencs" un alt sentit de la civilitat, un esperit comunitarista que els ha permès ser, en aquest moment, l'illa més adesada, més ben preparada de cara al futur, menys hipotecada. No és per casualitat que siguin menorquins aquests empresaris que han demanat al nou govern la creació d'una ecotaxa: no per afanys tèrbols, sinó per una consciència de país que no s'improvisa.