Som conscient que enviar una carta al director, no sol anar més
lluny que fer una reflexió en veu alta (no sé si hauria de dir en
lletra alta...), valgui de descàrrec el fet que exposaré en forma
epistolar, que també estarà disponible, per al respectable lector,
en la forma més directa que hom coneix, la paraula (o la paraubola
del que en diu).
Del que vull parlar és d'un terme en desús, un terme que els
nostres majors no han sabut, o no han volgut, transmetre (tal
vegada perquè el principi del respecte contradiu el principi
pecuniari que és el que fa moure el món, si bé no sé cap a on o cap
a què). Un no té perquè allunyar-se gaire de la vida diària (de la
vida mediàtica i mediatitzada), basta, per exemple, fer-ho com jo.
Facin la prova, és fàcil, s'acostin un dia qualsevol, qualsevol dia
és bo i allí trobaran una mostra ben exemplar del que els parl. No
era suficient patir el vandalisme dels que portaven radiocassets
especialitzats per destorbar la pau de les nostres cales i platges.
Tampoc no bastava la contribució que, tan desinteressadament, feien
els que, obviant les lleis, portaven cans i embrutaven amb les
seves deixalles. O els que feien gala de la seva prepotència amb
les seves embarcacions, que tan amablement ens mostraven i mostren
els seus propietaris, fins al punt de poder saber-ne quina és la
procedència. Estic parlant dels nostres benvolguts xovinistes
bàrbars (perdó, alemanys).
No, estimats, és una nova espècie, una nova adquisició, la que
ha vengut a engalanar les nostres costes. És una espècie
(malauradament en vies d'expansió), que té com a principial
característica precisament el RESPECTE, no per excés, sinó per
absoluta mancança. Aquesta és, ni més ni menys, la de l'Homo
Erectus damunt una odiosa moto d'aigua!!! M.... en sa seva..., i
crec que estic en el dret. No els basta l'afany exhibicionista, que
ja s'haurien de fer mirar (hi ha bons psicoterapeutes al país),
sinó que a damunt, han de tenir la màquina que faci més renou i la
que contamini més... Podria continuar delectant-me atacant-los,
però des d'aquí esper que les «autoritats» competents facin quelcom
JA. Si no és així, els que cercam una estona de pau i volem gaudir
del poc que ens queda de natura, aviat ens ho haurem de muntar com
els de Mecano, o sigui en mi piso...
Toni Far Ferrer. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.