Pons i la lluita per la llengua

El conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, ha deixat molt clar que romanen inalterables els principis del seu partit, el PSM, per tal d'aconseguir que la llengua catalana sigui l'idioma habitual de comunicació i expressió dels ciutadans, i que aquest és un dels seus objectius essencials al capdavant de la seva nova responsabilitat política. No són gens gratuïtes les paraules de Pons, perquè de fet constitueixen un dels nords inexcusables del Pacte de Progrés. No valen les timideses en aquest aspecte. Amb tacte, amb comprensió i amb sensibilitat envers la diversitat cultural i idiomàtica que actualment tenen les Illes, s'ha de saber actuar amb coratge i contundència. Així, el prestigi definitiu del català s'aconseguirà en el moment en què els sectors procedents de la immigració entenguin que aprendre i assumir com a seva la llengua catalana és un factor essencial per a la cohesió social i el canvi polític. És necessària, per tant, una gran campanya conscienciadora. Però seria un error que aquesta campanya anàs dirigida només als castellanoparlants. Allò més important és trencar les subtils barreres que sovint posen els mateixos catalanoparlants en els seus respectius cercles socials i professionals. Si cada persona que parla i domina la llengua pròpia és capaç d'ensenyar a un que no la coneix, el problema perdria aviat bona part de la seva virulència. Basta que un ciutadà es preocupi per un altre ciutadà. Aquesta seria la passa definitiva no només per salvar la nostra llengua, sinó per vertebrar el país de manera irreversible.