Què passa amb el Mallorca?

Fins fa unes setmanes tothom parlava del Mallorca. Als cafès i al carrer, entre els afeccionats al futbol només hi havia un tema, tot era eufòria, la gent s'identificava amb un equip que havia assolit uns èxits sense precedents. Cúper i els seus jugadors, durant dues temporades, han il·lusionat un col·lectiu generalment fred i distant. I ho han aconseguit, malgrat els esforços de la junta directiva del club preocupats pels seus negocis, perquè han sabut treure el màxim profit al seu esforç i a l'èxit col·lectiu. Allò que ha passat amb el Mallorca d'aquests anys és un èxit sense precedents, i la gent, en general ho sabia. Ara, quan tot just fa dies que ha acabat la competició, Mallorca ha tornat a la normalitat. El mallorquinisme torna a estar enrocat, mirant-se la feta amb resignació, amb fredor, sense gaire esperances, conscient que allò més fàcil és que tornem a patir com sempre. No hi ha dret que el capital manipuli els sentiments de la gent. No hi ha dret que es jugui amb l'afició. No hi ha dret que s'eixugui les butxaques i les llàgrimes de la gent per a negocis personals. No hi ha dret que el club s'aprofiti dels jugadors que l'afició més s'estima i aprecia. Les desenes de milers d'aficionats que han anat al camp del Mallorca els darrers partits seran difícils de tornar a convocar. Ningú no està fent res perquè les coses vagin bé. Tenim un club venedor, però que no sap il·lusionar ningú. No sabem si tenim entrenador. No sabem si es vol fitxar jugadors de prestigi. No sabem on jugarem la temporada que ve. No sabem res, perquè des del club només hi ha silencis i fredor, i aquesta no és la millor manera d'engrescar una afició que de per si ja és freda i callada. Què serà del Mallorca?