Qui pot decidir el futur, a part d'Aena?

Quan deim «Madrid» ja sabem què no volem dir i què volem dir. I què volem dir en cada cas. Tenc amics madrilenys que no acaben d'entendre l'ús que en feim, de vegades, del seu topònim, però crec que en realitat es neguen a entendre-ho. Per a ells, Madrid és el Prado, i tenen raó, però també és el Pardo "i La Moncloa, com és natural. S'entén que no els pugui agradar un titular com el que es transcriu més amunt, però ells haurien d'entendre que per als illencs Madrid és el lloc des del qual se'ns mira, és l'ull totpoderós d'un estat que per a nosaltres no és pare ni mare, sinó un saig sever i arbitrari, sovint injust en la seva voracitat.

De manera que t'aixeques, mentre et dutxes escoltes qualque informatiu, procurant evitar les tertúlies d'opinió, berenes, escoltes una mica de música que et predisposi a la reconciliació amb el germà proïsme en general; surts al carrer disposat a passar un dia no totalment inútil, i vols saber què passa, què li passa, avui, al teu país: el Diari de Balears t'informarà adequadament. I, d'entrada, saps que «Madrid...».

Escolti, a veure, quina és aquesta manera de disposar del nostre país, amb quina autoritat decideixen vostès el nostre futur? Per això volíem autonomia, perquè un ministre especialment inepte pugui intervenir contundentment en la definició del nostre model "suposant que en tenguéssim, com és natural? L'autonomia no és una forma real de governar-nos, sinó matèria de dogma, que exigeix unes grans quantitats de fe. La pregunta és per què seguim així, per què les nostres autoritats no s'han sabut guanyar el respecte de «Madrid», per què no ens han fet mereixedors, almenys, d'un tracte de bona educació. Bé, dic «la pregunta» per dir alguna cosa. Tothom coneix la resposta, que aquests darrers tres anys s'ha agreujat dramàticament. És clar, a «Madrid» deuen preguntar-se: Què? Hem de dar l'aeroport a aquests...? I les rialles es deuen sentir des del Valle de los Caídos.