Havia de ser Matas (i a Formentera)

Havia de ser Jaume Matas. Havia de ser el president del nostre govern autònom qui contaminàs amb una acció purulenta la dita «festa més gran de la democràcia»; és a dir, les eleccions. Havia de ser Matas i havia de ser a l'illa de Formentera. Havia de ser el president de tots i totes els habitants baleàrics i pitiüsos qui orquestràs una maniobra com la inclusió de 78 ciutadans argentins en el cens electoral de Formentera per tal que puguin votar en les eleccions autonòmiques. Havia de ser Matas qui ens recordàs que aquelles pràctiques electorals nascudes d'una guerra amb victòria feixista encara són útils a algú l'any 1999, ni més ni menys que vint-i-quatre anys després de la mort d'un dictador i vint-i-dos anys després de la restitució de les institucions democràtiques. Havia de ser justament Matas qui es reivindicàs hereu de la baioneta calada. Havia de ser Matas i havia de ser a Formentera. A la petita pitiüsa, de tradició progressita, la dreta més casposa i rància s'ha mostrat invalidada sempre per al joc democràtic: ha sembrat la por a un enemic inexistent i ha fet votar fins i tot els morts. Sí, senyor Matas, havia de ser vostè l'últim representant de la fustigació històrica d'un poble a les acaballes d'un segle marcat per la necrofília. Havia de ser vostè qui escenificàs, des del poder, que en política tot hi val. Edificant exemple, senyor Matas! Incloure 78 ciutadans argentins en un cens petit com el de Formentera és la resurrecció de la primera pràctica electoral que tota democràcia proscriu: la tupinada (segons el diccionari: «Engany consistent a introduir paperets fraudulentes en una urna electoral o alterar-ne el compte»). Ningú no dubta que la llei permet aquestes actuacions mafioses, però independentment que siga o no legal, la maquinació explica clarament quin és el seu concepte de la justícia. Senyor Matas, s'ha guanyat la glòria política a Formentera i jo em deman: a banda d'impedir que guanyi la coalició progressista i que el seu diputat s'esdevengui determinat al Consell Insular d'Eivissa i Formentera i al Parlament Balear, en quin racó de la seua bòveda cranial reposa la satisfacció que pot produir una actuació política tan bruta en termes democràtics? Sàpiga, finalment, que vostè ha passat a la galeria dels personatges il·lustres més negres que ens ha donat el segle als formenterers i formentereres. S'ha preguntat vostè amb quina cara miraran els sus marmitons a Formentera als seus conciutadans des del 14-J en endavant? Els acompanyarà, vostè, en la brutal victòria? Amb quina cara tornarà vostè a Formentera, tombada la màscara democràtica? Els 78 vots èticament fraudulents han reinstaurat el tarannà més vergonyant de la política. I havia de ser per mor de vostè, senyor Matas. I havia de ser a Formentera.