«El poble és un vell tossut»

Després de més de quaranta anys de rossegar la derrota, de saber que havien perdut els bons com D. Pere Rosselló i Oliver «sa maquineta», tan estimat a Los d'Amunt i arreu del poble treballador alaroner, no és estrany, dic, que després de tant temps sense poder-ho fer, el poble votàs amb els ulls clucs el PSOE. Elecció rere elecció, amb lleial caparrudesa, el poble d'Alaró ha votat majoritàriament el PSOE. Però la política del govern municipal del PSOE (em neg a qualificar-lo de socialista) ha estat una prolongació endolcida del franquisme municipal dels darrers anys. Diuen que han elevat el nivell de vida dels alaroners, que s'ha canalitzat l'aigua, per exemple: raó i lògica del progrés, a tot arreu ho han fet. Quants de treballadors i treballadores del calçat han perdut una feina digna? i, com se'n sortiren? i no és que d'això se'n pugui donar la culpa als polítics locals. Però sí que són responsables de no haver fet gairebé res de bo per la joventut d'Alaró, d'haver potenciat els pubs i altres semblants on generacions aprengueren a beure, a fumar i a passar-ho puta amb les drogues. Les xifres de drogodependència dura eren d'escàndol referides a una determinada generació post-franquista, a Alaró. Ni unes engronsadores pels infants, ni un simple tobogan, una dotzena d'arbres sembrats en vint anys. S'ha perdut el patrimoni importantíssim de molts de camins públics que s'empraven a finals de la dictadura. Han fet desaparèixer (només ells saben on són) les manxes de ferro que acompanyaven el pous de la vila, com el de Los d'Amunt, manat construir per «sa maquineta», batle socialista republicà, i que eren un patrimoni històric i cultural del poble. Una pala enderrocà un bocí de la xemeneia de l'electricitat... Al meu entendre han fet molt mal a la personalitat dels alaroners amb la seva demagoga, nefasta i irresponsable gestió del Castell d'Alaró. Han convertit Los d'Amunt i ses Rotes en zones residencials d'alt poder adquisitiu sense altra contraprestació pels veïnats que molt de ciment i una plaça dura on aparcar-hi cotxes. Han aparcel·lat tot quant han pogut o els han deixat. La seva gestió urbanística ha de ser forçosament del gust dels encimentadors del PP. L'any 95 em referia a la política cultural municipal i estatal quan deia emulant Blai Bonet: Cultura=0 Manipulació=10. Ha estat una travessia cultural pel desert. Poques coses amb sentit popular i qualque exposició de qualitat com la de Lorca d'enguany. Res no les ha fet més por que veure el poble amb l'intent d'organitzar les festes o de convocar actes o accions culturals i reivindicatives, o pitjor encara si es criticava la gestió urbanística i l'actitud poc ecologista del municipi. Els escapa a l'enteniment percebre que el poble es pot moure i pot ser lliure. I tanmateix quin remei hi havia si no era votar el PSOE, hereu dels socialistes alaroners si fins fa quatre anys només tenien el PP com oposició. Sense la majoria absoluta s'han vist obligats, molt a contracor, a moure's un poc en positiu. La paràlisi social que va significar el franquisme ha precipitat un panorama dessolador i mediocre que vol fer que no creguem en la utopia que mou el món i que tant bé defensaren els primers socialistes alaroners que encara guanyen eleccions.