Entre el 16-6-6 i el 17-7-7

TW
0

De les enquestes conegudes en resulta una conclusió avantmatx amb la qual pareix que tots els interessats estan d'acord: que el govern de cada consell insular el més probable és que depengui d'una diferència d'un sol diputat entre el PP i la resta, i que aquest escó a cada circumscripció serà d'un signe o un altre per molts pocs vots. Si es pren de les enquestes el bessó i es compara amb els comptes que fan els partits resulten uns marges dins els quals tothom ja dóna per segur que es produiran els resultats. Lògicament el referent és el PP, ja que tot dependrà de saber com es resol la incògnita essencial d'aquestes eleccions: si els conservadors tenen o no majoria absoluta a tot Balears i a cada consell insular. Aquests marges són definits per la forquilla que va del 16-6-6 al 17-7-7. És a dir, que en el cas que les enquestes coincidissin amb els càlculs més optimistes de l'oposició, el PP es quedaria amb el desastre del 6: 16-6-6: setze diputats a Mallorca, i sis a cada un dels altres dos consells, fent un total al Parlament de 28 diputats, perdent pertot arreu la majoria absoluta. El cas contrari i que significaria que els sondejos d'intenció de vot són paral·lels als desitjos del PP, els conservadors obtendrien la victòria del 7: 17-7-7: desset diputats per Mallorca, i set per cada un dels altres dos consells: majoria absoluta a cada consell i a Balears amb 31 diputats.

Cada partit dóna com a «segura» la interpretació extremada que li convé. Parles amb qualcú de l'oposició i t'assegura que el PP se la pegaràpertot, i que estan ben segurs que el 16-6-6 permetrà un Govern de centreesquerra a Balears i Mallorca, i d'esquerra-esquerra a Menorca i les Pitiüses. Parles amb qualcú del PP i et diuen que no somiant l'esquerra governarà, perquè ells ja ho tenen ben clar: 31 a Balears, majoria absoluta, i el màxim que estan disposats a concedir és que podrien perdre un dels tres consells, però creuen que al final ni això perquè s'imposarà el 17-7-7. Deixant al marge les lògiques i comprensibles interpretacions apassionades dels militants de cada opció, si convenim (i això, clar, és qüestió de fe) que les enquestes ens donen una radiografia correcte de la realitat, haurem de concloure que les possibilitats no són moltes. De fet, només sis. Així, entre el màxim (opció a: 17-7-7) i el mínim (opció f: 16-6-6) que obtendria el PP, únicament poden resultar quatre opcions més. La b: 17-7-6, la c: 17-6-6, la d: 16-7-7 i l'es: 16-7-6 (i on el 7 i el 6 corresponen als consells menors, indistintament). Així que de les 6 alternatives n'hi ha una (a) que és l'òptim pel PP perquè governaria pertot; dues més (b i d) que li són bones perquè tendria el Govern i dos consells; una (l'f) que li és nefasta perquè no tendria majoria absoluta per enlloc; una altra també dolenta (la c) perqueè perdria Menorca, les Pitiüses i, segur, el Govern ja que els pactes li serien adversos, però guanyaria Mallorca; i la darrera (l'e) que en governar un dels consells menors, li permetria intentar pactes en el consell mallorquí i el Govern. Si a cada opció li atorgam la part proporcional de probabilitats de convertir-se en realitat, aleshores ens surt que hi ha un 50% de probabilitats que el PP tengui majoria absoluta: un 33'33% que hi hagi segur un govern alternatiu de centreesquerra; i un 16'90% que tot quedi pendent d'un difícil pacte a Mallorca (opció e) que resultaria decisiu per formar també el Govern balear. Dit d'una altra manera: que hi ha un 50% de probabilitats que surti vermell o negre. Enlloc de fer tantes enquestes i gastar tants de doblers en la campanya, per què no s'ho juguen a la ruleta?