Xat i suburbi

Sigui com sigui, és clar que cada dia passen més coses per la xarxa.
Que el nostre president vulgui mantenir converses amb els ciutadans no ens ha de sorprendre: és un home de la generació Bit. I, nauralment, no ens ha d'escandalitzar, ni tan sols no ens ha de fer sospitar cap tipus de maniobra poc clara.

Ans al contrari, si la informàtica acaba per acostar-nos als poders, si no confirma el famós crit de guerra de McLuhan "el mitjà és el missatge", no tenim per què pensar en l'ampliació de l'inventari d'eines manipuladores de l'opinió pública. Un deu.

Paral·lelament, creix aquesta part de la població per a la qual els programes dels partits polítics no tenen cap missatge, ni tan sols cap detall de cortesia: és el suburbi electoral de la misèria, de la marginació social i cultural, poblat per ciutadans sense drets, que perderen fa anys el tren del míting paleolític i no tenen manera d'establir cap relació entre la seva realitat i un simple eslògan, d'aquests que es volen clars i entenedors per a tothom. Què pot voler dir per a aquestes persones que un polític estarà centrat a resoldre problemes, que està amb tu, que ara toca Mallorca, que és temps de canvi o corruptes no? Però és igual, aquesta qüestió no ha fet variar cap estratègia: se sap que els habitants de la marginació no voten "hi ha escadusseríssimes excepcions", de manera que des seu pa faran sopes. I quan no tenguin ni rosegons? De moment, anem a passar aquests quatre anys, i el futur que el bombin.