La recent convocatòria d'oposicions a ensenyament ens retorna a
l'actualitat la crua problemàtica que suposa el pacte que varen
signar els sindicats i la administració arran de les transferències
en matèria educativa. S'anomena pacte d'estabilitat però podria
anomenar-se pacte de desigualtat amb la ironia afegida d'haver-lo
acceptat una gent que va de «progre» per la vida i que vol fer
creure que representa i és hereva d'uns ideals de solidaritat,
justícia i igualtat.
Parlam dels professors d'ensenyament adscrits, afiliats o
apuntats a l'STEI, CCOO, UGT. També són ells els qui diuen
preocupar-se per fer una educació oberta, impregnada de valors
ètics, etc... En realitat estan poc legitimats per fer segons quins
discursos perquè avantposen els seus interessos immediats part
damunt de qualsevol principi col·lectiu. Fa bastant de plorera
tanta hipocresia, tanta barra, per trair gent jove que té i tendrà
molt difícil accedir a un lloc de feina pel qual s'ha preparat amb
il·lusió un parell d'anys.
Per als qui no ho sapigueu aquest pacte suposa unes
extraordinàries facilitats per mantenir el lloc de feina als
interins, als qui ja són dins el tren, pràcticament prioritzant-los
amb exagerat avantatge a l'hora de treure la plaça. La creació de
dues bosses de treball: una per a interins i una altra per als
«desclassats», suposa un retorn per via directa als mètodes de
discriminació més infames.
En definitiva estam parlant d'una operació nepòtica,
timocràtica, corporativista i clientelista molt en l'estil de la
nostra època o tal vegada com sempre: Fot qui fot i visca el rei...
Però almanco que la gent sàpiga qui són els mentiders, els falsos,
els mesquins «lluitadors intel·lectuals».
A València el mateix cas va ser duit al defensor del poble per
part dels opositors afectats i aquest reconegué la
inconstitucionalitat de l'acord. Un reconeixement a posteriori que
tanmateix no modificà la situació. Deixen els caps ben fermats
sempre els judes!
La gran dificultat és fer una protesta ja que no existeix cap
casta de vehiculació, ni és operatiu convocar uns afectats que ja
comencen en molts de casos a mentalitzar-se a guanyar-se les sopes
en un altre ofici o bé esperen alguna influència benefactora
d'alguna tia monja per entrar a fer feina a la concertada. És cert
que els qui més pateixen aquestes depriments conseqüències són els
titulats en carreres de lletres que no tenen tanta demanda amb la
LOGSE però això no lleva que les oposicions siguin aquesta farsa
tragicòmica escenografiada per uns pseudosindicalistes que semblen
que han sortit d'un taller de tall i confecció de vestits a mida
pels seus afiliats. Només els manca dir-los el tema que sortirà a
l'examen.
Val la pena reflexionar una vegada més si la burocràcia
funcionarial ha aconseguit uns privilegis que la configuren com a
aristocràtica i autocràtica en lloc de ser un organisme eficient,
imparcial i honest servidor dels contribuents i la societat.
Montserrat Alcaraz, llicenciat en
Filosofia i Lletres
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.