Vots i sevillanes

El president Matas va donar per acabades, dilluns passat, les vacances de Pasqua amb una conferència en el Club Siglo XXI. Diuen que, a la presentació de l'acte, el senyor Gallardón no va tenir inconvenient a dir que Matas és el polític del futur, cosa que és una manera força hàbil de dir-li que encara no ha madurat. Però el seu seguici no ho va entendre així, sinó com un elogi, i en conseqüència l'animaren a parlar d'això i d'allò. La nit de primavera, tanmateix, afavoria la verbositat. De manera que, el temps del sopar, el president va provar de superar les expectatives elogioses de futur que la seva xerrada havia despertat entre el conservadorisme madrileny i va denunciar la intromissió catalanista a la política balear que suposarà la probable entrada d'ERC al parlament pròxim. No cal ni dir que el president va passar-se amb escreix. D'intromissió no n'hi hauria cap ni una. En el cas, del tot improbable, que ERC guanyàs qualque escó, no faria altra cosa més que instal·lar-se a ca seva, no endebades el senyor Zaplana "que és president d'un dels Països Catalans" té taula parada a cal senyor Matas i s'ha permès intervenir públicament, al costat dels conservadors mallorquins, en més d'un acte de la precampanya. A Matas li agrada fer broma. Sobretot en el transcurs d'una vetlada primaveral, prenyada d'elogis cap a ell. Entre floreta i floreta, ben segur que pensava que ja hi hauria temps, a partir de l'endemà, de recuperar la seriositat. I així ha estat. A primera hora del dimarts era al Consolat de Mar disposat a planificar al mil·límetre les primeres passes de la campanya electoral. A les deu entraren al seu despatx Fageda, Verger i Huguet, i no en sortiren fins a hora foscant. Podem afirmar que treballaren de valent. Al migdia es feren servir gaspatxo i peixetó fregit, i els periodistes més espavilats, entre els que feien guàrdia a l'espera de notícies, començaren a intuir per on anaven els trets. Una altra pista: en un moment indeterminat de l'horabaixa se sentiren gemecs provinents del despatx presidencial. Els ai, ai, ai arribaren a sentir-se en el Passeig d'en Sagrera, de manera que l'home de més confiança del president, aquell que tot ho sap, va entrar a veure què passava. En va sortir tot d'una, però hi tornà a entrar tot sol al cap d'una estona, i no amb un tub d'aspirines, sinó amb quatre parells de castanyetes. Més tard se'ls confirmà, als periodistes, allò que sospitaven. És a dir, que per als conservadors s'han acabat les verbes i acaren la campanya electoral amb una planificació germànica i amb un rigor intel·lectual unamunià. A partir d'avui mateix, tant els que tenen càrrec públic com els que són militants de base, assistiran a classes intensives de sevillanes, per tal de quedar bé a la Fira d'Abril de Son Tril·lo. I els que no en vulguin aprendre s'hauran d'espavilar si no volen perdre l'estimació del president. De manera que Carlos Ripoll i José María Rodríguez, que no estan disposats a fer-se malbé les soles de les sabates trepitjant de taló, rebran lliçons de guitarra de Berengenita Pelá, un geni que els ha recomanat un altre geni com és Joan Bibiloni, factòtum de la universíada musical. De moment, tant ballarins com guitarristes, per tal d'estrènyer-se els calçons, assagen amb una pinça situada exactament a l'altura d'on començaria la coa. El senyor Matas té les coses clares, i cerca aliats entre els votants del felipisme. Resumint, l'espanyolisme més folklòric ha de saber quins són els seus, ja que seran necessaris tots els vots per a detenir l'avanç espectacular d'ERC i de l'imperialisme català. L'ajuntament ja ha comunicat al personal de les casetes que tan sols poden oferir música andalusa. L'única nota mallorquina serà a càrrec del mateix president, per allò que tampoc no és convenient que se'ns assequin del tot les arrels. Ballarà un bolero que pretén ésser un cant al mestissatge. La música és fàcil d'endevinar, la lletra diu així. «Un botet aquí/ un botet enllà/ si parl mallorquí/ no parl català./ Un botet aquí/ un botet enllà/ amb dos glops de vi/ ja som sevillà». Serà el coronament de la Fira. A la guitarra l'acompanyarà (amb molt de gust) Berengenita Pelá, i les veus les posaran aquells i aquelles que no tenguin son. N'hi haurà un esplet.