Els mallorquins i Kosovo

TW
0

L'allau de peticions a la Creu Roja per part de les famílies mallorquines per tal d'acollir a ca seva refugiats albanesokosovars ha deixat bocabadades les mateixes organitzacions humanitàries. Una cosa és que el Govern central i els autonòmics actuïn amb el cap fred i apostin per no disseminar aquesta gent per mantenir el seu sentiment de poble i preparar el repoblament de Kosovo, i una altra de molt diferent és la gent.

A una terra tan opulenta i tan pagada de si mateixa com aquesta li feia falta aquesta injecció de calor humana. Els centenars de famílies que es mostraren disposades a obrir les portes dels seus domicilis i a posar els seus recursos a disposició de gent perseguida i humiliada són ara l'ànima d'aquesta terra. I, passi el que passi, això és el més important. Val la pena mantenir la fe en un poble capaç de mobilitzar-se davant la desgràcia dels oprimits. Qui actua així no fa una altra cosa que expressar la seva voluntat de sobreviure. I oferint-nos als kosovars, estam demostrant que mai no consentirem que ens passi el mateix a ca nostra. La solidaritat és la més indestructible forma de cohesió social. I també la prova que els pobles, independentment del que decideixin els seus governs, volen tenir un paper cada vegada més actiu en els problemes internacionals. I és així com es lluita per la pau i la dignitat. I el que és més important: per fer del respecte a les minories la veritable base del nou ordre mundial, que arriba de manera inapel·lable.