El vot sobre el «zu verkaufen»

Informava ahir aquest mateix diari que més de la meitat dels nous arquitectes col·legiats a les Balears són estrangers. És tan intensa aquesta invasió que s'ha multiplicat per 6 el nombre d'altres de nous arquitectes en el Col·legi. Però no és només en aquesta professió en la qual s'està produint el massiu desembarcament d'estrangers. Si es mira detingudament aquells oficis que s'estan desenvolupant més a Mallorca, l'observador s'adonarà que els ciutadans estrangers hi tenen una destacadíssima presència. Per exemple, entre les múltiples activitats empresarials relacionades amb el món de la nàutica no és gens estrany que la majoria dels qui s'hi dediquin ho siguin, estrangers. Basta anar a passejar per la fira nàutica que fan cada any davant sa Llonja i parar orella: per sentir xerrar en mallorquí o en castellà (a no ser la modalitat índia tan pròpia dels estrangers) n'has de fer moltes, de voltes. I no en parlem ja del món dels negocis immobiliaris, on la presència de professionals i d'empreses estrangers és creixent. Nàutica i immobiliàries són les puntes de llança d'aquesta constant importació de professionals, però ja comença a afectar altres àmbits. És fàcil veure metges, supermercats, missers, botigues especialitzades (joieries, antiguitats, mobles...), i fins i tot hi ha una empresa alemanya del negoci del sexe que ha adquirit un famós i tradicional puti club de Palma... Aquesta presència creixent de professionals i empreses estrangers és lògica, atès la gran quantitat de residents forans, sobretot alemanys, que tenim a l'illa. Bé, de tot això de la invasió alemanya i de les seves conseqüències en parlam des de fa anys. Si ens envaeixen alemanys, madrilenys, catalans o escocessos tant és. El que importa de veres no és la nacionalitat i com parla el que viu entre nosaltres, sinó presevar a través de les lleis allò que volem preservar, sigui el dret de pas o la protecció del territori. I en aquest aspecte les nostres autoritats en tenen la responsabilitat absoluta i les eines necessàries per fer-hi front. Quan això de l'allau germànica es convertí en assumpte d'interès general, ja fa anys, els polítics ens asseguraven que s'ho prenien seriosament i que s'ho estudiaven. Qualcú sap en què ha quedat, tant d'estudi? L'any 1991 el president del PP i del Govern, Gabriel Cañellas, va dir que era objectiu del seu Govern convertir Balears en segona residència dels europeus rics. Ho han aconseguit. Han passat vuit anys i tenim un altre president. És aquest encara l'objectiu del PP i de Jaume Matas? Què hi diu l'oposició? Ara que vénen eleccions és el moment de demanar aquestes coses. Clar que amb això de la invasió alemanya per ventura molts són els que públicament es queixen i després privadament s'apunten al zu verkaüfen generalitzat. Ara veurem fins a quin punt els polítics s'ho prenen com a tema de campanya i els ciutadans com a essència del seu vot. Ara és el moment de prendre-s'ho seriosament i actuar en conseqüència segons la manera d'entendre de cada un. Després, passades les eleccions, com a molt tornarà a ser el que ha estat fin ara: converses de cafè. Apassionades, interesants, divertides, però inútils.