Què hi feien, al nostre Parlament, els presidents d'assemblees de països mediterranis? No se'ns havia consultat, als ciutadans d'aquesta comunitat, sobre la conveniència, l'encert o el desencert de l'ocupació del nostre parlament. Per ventura hauríem trobat que era una equivocació, per ser suaus: això és el que li sembla a Gil Robles l'assil que l'assemblea basca ofereix al Parlament kurd, adduint que un Parlament ha de sorgir d'unes eleccions. Si no fos que sabem que no és curt de gambals, hi ha per preguntar-se com un personatge així ocupa la presidència del Parlament europeu. Qui representa un poble fragmentat en tres estats, però sense estat, com se celebren eleccions lliures en el si d'un poble al qual es nega fins i tot el dret d'assentament en el territori que històricament havia ocupat? I, com que és ben sabut que el senyor Gil Robles no és curt de gambals, deu tenir alguna altra explicació per estar tan en línia amb el senyor Aznar, que, passi el que passi, té ben clar que, primer de tot, és la venda d'armament a l'Estat turc: molt per damunt de preguntar-se per què servirà aquest armament i molt per damunt d'intentar un apropament a la situació en aquell país en relació al respecte als drets humans. Tot això no interessa, aquí només interessen les formes; si trobes un bon argument formal pots mantenir-te impassible mentre es cometen genocidis o es passen pel túrmix els drets d'homes, dones i nins. Al «nostre» Parlament s'hi ha assegut aquests dies el senyor Uluc Gurkan, vicepresident del Parlament turc, i ens ha fet saber que no vol pressions per la detenció d'Ocalan i que hem de confiar en la justícia del seu país, una justícia que no vol que cap ull extern en pugui observar els moviments. Si aquest personatge s'asseu al nostre parlament, per què els kurds no poden seure a l'assemblea basca? Qüestió de formes, és clar. Respectam tant i tant les formes que, quan llegim que la Unió europea proposa millorar les condicions d'hàbitat de les gallines, un servidor, que en tenc unes quantes a lloure, em sent envaït per un sentiment molt passat de moda, semblant, diríem, a la mala consciència, perquè no em puc treure del cap la idea "equivocada, sens dubte" que a Europa no hem encertat a l'hora d'establir un ordre de preferències.