Armaris plens de juguetes

No hauríem pensat mai com canviarien les coses, les coses en general. Però allò que era inamovible, allò que venia de segles enrere i que semblava que la societat de consum respectaria, allò que de més sagrat creim que guardam als nostres cors, és a dir, el topicàs de la il·lusió infantil davant l'arribada dels Reis, això no podia canviar mai de mai. I a primera vista sembla que, efectivament, sense variar la qualitat dels ingredients, la seva quantitat augmenta cada any. Les ciutats es gasten ves a saber què amb les cavalcades, operacions electoralistes de primera magnitud, i els agents reials es deixen la pell en els grans magatzems o al quiosquet suburbial. Tot com sempre, però millor, sembla que seria lògic pensar i proclamar a la vista de com ha evolucionat la festivitat del sis de gener. I engany, sobretot: les vises hagueren de fer cues per ser admeses, tota forma de pagar es va posar al roig encès. Al meu poble, la cerimònia d'entrega de juguetes no havia durat tant mai, i els Reis no cregueu que els duguessin, a les criatures, quatre beneitures de no res. La gent diu que això són doblers negres, que s'han de fer passar avall abans que es topin amb l'euro, com si la negror o la brutor dels doblers anàs lligada a una o altra moneda. Quan servidor veia que la cerimònia no acabava mai, i que la inicial excitació dels nins i nines es transformava a poc a poc en esgotament físic i un perfum de tedi per tanta agressió cromàtica i sonora enfarinolava els seus rostres, em vaig fixar en els pares i els padrins: ells havien segrestat el protagonisme de la festa, era per a ells que tot plegat s'havia organitzat. Tot ha canviat radicalment: les criatures són els regals dels Reis als pares i als padrins, que després juguen a pepes de bon de veres: el joc consisteix a fer-les jugar als jocs que ells haurien demanat als Reis: com a barbies a les quals es regalen ambulàncies, cotxets, perruqueries...Els Reis arriben per als adults, que som uns golafres insadollables: ens regalam, en quantitat excessiva i monotonia inalterable, tot quant completa el món de les nostres juguetes, les criatures, amb un resultat d'allò més torbador: encara no han passat dues setmanes, i moltes d'aquestes juguetes ja estan difícilment emmagatzemades en armaris sense que cap nin els hagi prestat una mínima atenció.