Fins ara ens han informat (poc i malament) de les excel·lències
que produeixen les Fundacions Sanitàries i altres fórmules de
gestió similar (consorcis, empreses públiques de gestió privada,
concessions administratives, cooperatives, etc.) que consistiran a:
gestionar el pressupost propi fet que permetrà una certa agilitat a
l'hora de comprar així com concertar serveis amb la iniciativa
privada, i també realitzar una política de recursos humans basada
en «recursos mínims», com no pot ser d'una altra manera. Tot amb
l'única finalitat de rendibilitzar la Sanitat Pública. Fins aquí
l'anvers de la moneda.
S'obliden (intencionadament, ja que ho saben de sobres) del
revers, o sigui, l'altra cara i d'una premissa fonamental: la
salut, per ventura és la única excepció que no admet «superàvits
comptables» ja que és el bé suprem a preservar per damunt de
qualsevol raonament econòmic, intrínsecament relacionada amb la
vida, sobretot en societats que presumeixen de ser avançades.
Es utòpic voler assolir aquesta salut o el diagnòstic i
tractament d'una malaltia a baix preu.
Aquests sistemes de gestió han demostrat les següents perversions:
Falta de control i transparència en tots els vessants de la gestió
(compres, concerts, concursos, selecció).
Condicions laborals deplorables per mor dels salaris baixos i
augment de jornades laborals, molt més pròximes a Taiwan que a
l'any 2.000 de la famosa Europa.
Empitjorament de la qualitat d'innombrables materials
sanitaris.
Disminució d'exàmens i exploracions complementàries, que ajudin a
un diagnòstic eficaç i primarenc.
Sistemes de selecció de personal aliens per complet a la igualdat,
mèrit i capacitat i directament relacionats amb la designació
digital.
Gran inestabilitat del personal amb una elevada rotació (o bé
abandonen les condicions lleonines o finalitzen el contracte).
Augment de concerts amb la sanitat privada, per a satisfacció
d'aquesta (com a font de finançament).
Disminució de l'equitat en l'accés al Sistema Nacional de Salut,
augmentant les diferències d'una Comunitat a una altra, així com
les prestacions arbitràries i no homogènies (en unes sí, en altres
no).
En definitiva tracten i ho aconseguiran (ja que totes les forces
polítiques hi estan abocades), sinó hi posa remei algú, d'acabar
amb la Sanitat Pública i el prestigi que té, perquè aquesta
funcioni com la privada: fent que els processos relacionats amb la
salut i la malaltia siguin rendibles.
Que els expliquin la «bonança» del sistema al qual ens han
abocat i també a les «perversions i l'objectiu final», veuran com
després d'una bona informació (objectiva) seran els ciutadans
mateixos capaços de comprendre l'autèntic significat d'allò que ara
els conten de manera parcial i tendenciosa. Els professionals
sanitaris ens n'adonarem des de dos vessants: un com a treballadors
afectats i l'altre, per ventura el més important, com a usuaris del
Sistema Públic que s'aproxima
Constantino García Gutiérrez. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.