Carta oberta a Jaume Matas

A més de ser fill de l'illa de Formentera, sóc ciutadà valencià. La primera condició geopolítica em permet de dir-li que, tot i que no sóc votant de l'opció que vostè encapçala, el meu esperit radicalment demòcrata no m'impedeix d'informar-lo que és vostè el meu president. En base a la segona condició, voldria mantenir-lo informat sobre alguns aspectes de la realitat valenciana. Quan el seu homòleg, amic personal i company de partit Eduardo Zaplana portava dos anys com a president de la Generalitat valenciana, va fer el primer balanç del govern de coalició amb Unió Valenciana amb una escenificada renovació del pacte i va dedicar, per a sorpresa general, més de vint minuts a atacar duríssimament un dels seus conciutadans: l'editor Eliseu Climent. En la seua apassionada intervenció, va dir que li produïa un gran «despreci». Una paraula que posada en boca de qui ha de governar amb la riquesa de matisos que la democràcia exigeix adquireix un fort sentit segregacionista. I quan està en joc la cohesió social, això resulta poc exemplar. A partir d'aquell dia, es va negar a la Fundació Ausiàs March la Fira Mostrari Internacional de València per a dur a terme els Premis Octubre 1997 (un dels esdeveniments culturals més importants de l'àrea lingüística catalana). Tot i que hi havia un contracte signat, la Fira va dir, un mes abans, que l'espai estava reservat per al sopar de la Nit de l'Economia Valenciana. La nit del 25 d'octubre (la dels Premis Octubre), el pavelló de la Fira va restar buit perquè la Nit de l'Economia va tenir lloc el 6 de novembre. La gala literària no es va poder celebrar i això va ocasionar uns danys que la Fundació Ausiàs March ha valorat, segons la demanda presentada contra la Fira, en 42.956.299 de pessetes. Aquell any també se li va negar a la dita entitat la Llotja de València i els cartells anunciadors dels Premis foren retirats dels carrers de València per l'alcaldessa Rita Barberà. I encara un últim apunt: Canal 9 no va informar de cap acte cultural en tota una setmana en què passen per la ciutat nombroses personalitats de gran prestigi. El «despreci» havia esdevingut praxi política i en els països amb profunda tradició democràtica, d'això en diuen censura i hi és mal vist. Enguany, tot continua gairebé igual. Només hi ha una novetat: el Govern balear, que figurava entre les entitats col·laboradores dels Premis Octubre 1997 (col·laboració que no ha arribat mai), ha desaparegut del programa. He sabut de bona mà que vostè, el seu conseller de Cultura i el conseller de Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera (institució que figura en el programa d'enguany, també de manera gratuïta), s'han compromès a fer efectiva aquesta col·laboració en diverses ocasions i que fa tan sols algunes setmanes la resposta institucional ha estat: «Mos ho estam pensant». Demà s'acaba la setmana dels XXVII Premis Octubre i vostè encara continua pensant-s'ho. President, durant tota la setmana he estat captiu d'un dubte i li'l vull transmetre: aquesta manca d'una resposta clara, no voldrà dir que vostè s'ha contagiat de l'ànim segregacionista del seu homòleg valencià i ha caigut en la temptació de declarar despreciable aquell sector illenc que any rere any participa en els Premis Octubre, veritat? El meu il·lusionat i generós esperit demòcrata necessita un no, president.