Qui estima Palma?

TW
0

En el Món Clàssic primer i a l'Edat Mitjana més tard ser ciutadà, viure en una ciutat, era una condició de llibertat. El franciscà i gironí Francesc d'Eiximenis assessorà els jurats valencians sobre com governar la ciutat de les darreries del segle XIV i ens ho deixà escrit en el Regiment de la cosa pública, un manual de dret administratiu i ètica social de l'època que meresqué diverses traduccions. Foren els fills de la Revolució Francesa els que dotaren el terme ciutadania de tot el contingut en drets que avui li reconeixem. Fins i tot la literatura utòpica del segle XIX sol fer referència a la funció educativa que té la ciutat. El nostre urbanista Guillem Forteza era dels que creia que la ciutat, espai de comunicacions, era un lloc adient per anar forjant un tipus de ciutadà disposat a compartir una part de la seva existència amb els veïnats.

Tota aquesta idea de ciutat de la qual he volgut fer un ràpid repàs i que, com s'ha vist, és antiquíssima i es troba en la base del pensament cristià, liberal i social és avui rebutjada pels que governen Palma. Sovint hem sentit a dir que l'actual equip de govern de la capital no té cap idea de ciutat en el sentit que he volgut expressar abans; clar que té una idea de ciutat, una ciutat de processons, aparcaments, soterraments, festes on el que importa és la multitud i el desconcert, ocupació ludicocomercial d'espais històricament públics com la Riba, una ciutat en la qual és mal de fer viure i mal de fer ser-hi enterrat. Aquesta ciutat, ara aixecada, i folrada de cartells sobre el pla Mirall té mala compostura com deien un temps. N'hi ha que han escrit, sobre els anuncis que ens conten els milions que s'han invertit a cada cap de cantó, «Fageda odia Palma». Jo no crec que el batle odiï la ciutat que governa, però que no ha sabut explicar les millores que ens durà el pla Mirall perquè no l'han entès ni els seus. Basta passar per davant la parròquia de Sant Miquel qualsevol dia a sortida de missa per sentir els comentaris escèptics dels feligrosos d'aquesta barriada tan mossona.

Desconfiam del pla Mirall perquè és un pla fet per als constructors, perquè és un pla que ara presumeix d'inversió pública quan fa dos dies el PP renegava de la inversió pública. Si abans exageraven per no invertir ara exageren per invertir. I el pla Mirall és, com diu la propaganda, embelliment i millora. En què quedam? No era molta la inversió? No era la major de tots els temps? No hauria convengut més aprofitar-la per transformar la ciutat i no per apedaçar-la? O el que passa de veritat és que s'ha esvaït ja l'antiga idea de fer de la ciutat una escola de ciutadania? Fageda i el seu equip no volen res més que canviar rajoles i reposar bombetes; qualsevol altra cosa és un risc que no volen córrer. Mentrestant fan neta la cara de la ciutat i, com un temps pel Corpus "aquesta festa que tant els ha agradat", fan estrenar vestit per anar a l'ofici electoral.

No sè què arribaran a fer a la Gerreria, no sé si sabran reocupar aquella barriada respectant el que era, i això que tenen un exemple que els podria servir. Santa Catalina tengué un pla "molt contestat pels cataliners en un primer moment" que ha aconseguit avui mantenir viva la barriada, amb petit comerç, passejable i on les cases van cercades, i ho feren amb noves voreres, pensant de bell nou la circulació i plantant arbres. El secret de l'encert "jo crec que l'actuació fou en termes generals encertada" va estar a deixar ser a Santa Catalina el que sempre ha estat: una barriada de gent treballadora que li agrada i estima el carrer. Estima el batle gironí aquesta ciutat com Eiximenis estimà València?