En el Món Clàssic primer i a l'Edat Mitjana més tard ser
ciutadà, viure en una ciutat, era una condició de llibertat. El
franciscà i gironí Francesc d'Eiximenis assessorà els jurats
valencians sobre com governar la ciutat de les darreries del segle
XIV i ens ho deixà escrit en el Regiment de la cosa pública,
un manual de dret administratiu i ètica social de l'època que
meresqué diverses traduccions. Foren els fills de la Revolució
Francesa els que dotaren el terme ciutadania de tot el contingut en
drets que avui li reconeixem. Fins i tot la literatura utòpica del
segle XIX sol fer referència a la funció educativa que té la
ciutat. El nostre urbanista Guillem Forteza era dels que creia que
la ciutat, espai de comunicacions, era un lloc adient per anar
forjant un tipus de ciutadà disposat a compartir una part de la
seva existència amb els veïnats.
Tota aquesta idea de ciutat de la qual he volgut fer un ràpid
repàs i que, com s'ha vist, és antiquíssima i es troba en la base
del pensament cristià, liberal i social és avui rebutjada pels que
governen Palma. Sovint hem sentit a dir que l'actual equip de
govern de la capital no té cap idea de ciutat en el sentit que he
volgut expressar abans; clar que té una idea de ciutat, una ciutat
de processons, aparcaments, soterraments, festes on el que importa
és la multitud i el desconcert, ocupació ludicocomercial d'espais
històricament públics com la Riba, una ciutat en la qual és mal de
fer viure i mal de fer ser-hi enterrat. Aquesta ciutat, ara
aixecada, i folrada de cartells sobre el pla Mirall té mala
compostura com deien un temps. N'hi ha que han escrit, sobre els
anuncis que ens conten els milions que s'han invertit a cada cap de
cantó, «Fageda odia Palma». Jo no crec que el batle odiï la ciutat
que governa, però que no ha sabut explicar les millores que ens
durà el pla Mirall perquè no l'han entès ni els seus. Basta passar
per davant la parròquia de Sant Miquel qualsevol dia a sortida de
missa per sentir els comentaris escèptics dels feligrosos d'aquesta
barriada tan mossona.
Desconfiam del pla Mirall perquè és un pla fet per als
constructors, perquè és un pla que ara presumeix d'inversió pública
quan fa dos dies el PP renegava de la inversió pública. Si abans
exageraven per no invertir ara exageren per invertir. I el pla
Mirall és, com diu la propaganda, embelliment i millora. En què
quedam? No era molta la inversió? No era la major de tots els
temps? No hauria convengut més aprofitar-la per transformar la
ciutat i no per apedaçar-la? O el que passa de veritat és que s'ha
esvaït ja l'antiga idea de fer de la ciutat una escola de
ciutadania? Fageda i el seu equip no volen res més que canviar
rajoles i reposar bombetes; qualsevol altra cosa és un risc que no
volen córrer. Mentrestant fan neta la cara de la ciutat i, com un
temps pel Corpus "aquesta festa que tant els ha agradat", fan
estrenar vestit per anar a l'ofici electoral.
No sè què arribaran a fer a la Gerreria, no sé si sabran
reocupar aquella barriada respectant el que era, i això que tenen
un exemple que els podria servir. Santa Catalina tengué un pla
"molt contestat pels cataliners en un primer moment" que ha
aconseguit avui mantenir viva la barriada, amb petit comerç,
passejable i on les cases van cercades, i ho feren amb noves
voreres, pensant de bell nou la circulació i plantant arbres. El
secret de l'encert "jo crec que l'actuació fou en termes generals
encertada" va estar a deixar ser a Santa Catalina el que sempre ha
estat: una barriada de gent treballadora que li agrada i estima el
carrer. Estima el batle gironí aquesta ciutat com Eiximenis estimà
València?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.