Te i roses

Vili Fualaau és un adolescent enamorat que demana ajuda al món perquè els tribunals de justícia americans li permetin viure amb Mary Kay, amb qui ja ha tingut dos fills. Mary Kay quasi és quarantina i era professora d'ell, vet ací el delicte. De tota manera, allò que la justícia qüestiona no és el fet que l'infant i la dona madura s'estimin, sinó que ho facin en el llit. Ja que els humans som hipòcrites de mena, la història ens ha escandalitzat. En canvi quan hem sabut que Pinochet enviava roses a la senyora Thatcher i que aquesta el convidava a prendre te per a correspondre el detall, hem renunciat a treure conclusions sobre el missatge d'admiració mútua "que al capdavall és una manera d'expressar amor", que es desprèn d'aquestes trobades, fins ara secretes. Potser dubtam que aquests personatges puguin estimar? Home, en aquest cas el dubte és més que justificat, ja que fins a hores d'ara ni l'un ni l'altra han demostrat tenir gaire cor. Però tampoc no podíem imaginar que fossin sensibles, i acaben de demostrar-nos que, tot i tenir el cuiro força gruixat, disposen encara d'un punt de tendresa. Pinochet empra el llenguatge de les flors per a dir-li allò que li ha de dir a la Thatcher. Potser el general valora massa el bon gust de Lady Margaret, i aquesta, en comptes de roses roges, preferiria rebre un bon manoll de cards. Ho dic, perquè el detall d'ella en convidar-lo a prendre te denota un esperit selecte, no així l'escassa sensibilitat que es desprèn de les seves darreres manifestacions. En saber que el general era, pràcticament, a la garjola, la senyora Thatcher ha fet públic un comunicat en el qual exigeix la seva llibertat immediata. Quan es va extraviar el fill d'ella, en un ral·li automobilístic pel desert, Lady Margaret va perdre la cuirassa i mostrà públicament el seu cor de mare. Aleshores, els avions de les forces armades britàniques, contravingueren el reglament militar i creuaren una i altra vegada el cel del desert per veure de localitzar el vehicle desaparegut. L'aventura acabà bé, i si hi faig referència és perquè la senyora Thatcher hauria de reconèixer que el dolor que va experimentar per la pèrdua temporal del fill l'han sentit milers de mares xilenes davant la pèrdua definitiva dels seus. I, amb tota seguretat, el responsable de tantes morts és aquell que li perfumava amb roses el saló de te de la seva llar cada cop que visitava Londres. Potser Mary Kay s'ha excedit amb els seus amors amb un nin.