Deixar el cotxe a l'entrada de la ciutat. Agafar transports
públics, bicicleta, patins.
Trenta-cinc poblacions franceses han assajat aquesta setmana com
serien les ciutats sense automòbils. L'excusa, la pol·lució. Les
autoritats "sempre tan sagaces arreu del món" volien comprovar si
evitant la circulació de cotxes i motos davallarien els índexs de
contaminació.
Encara no se'n poden avenir: varen baixar! Davant d'aquest
fenomen, parapsicòlegs de tot el planeta s'han oferit a visitar el
país de les proves de Mururoa, no sigui cosa que allò de la
pol·lució ho hagi causat qualsevol ectoplasme amb ganes de fer la
gitza als fabricants d'automòbils.
L'experiment ha tengut una sèrie d'efectes secundaris
insospitats per a les preclares autoritats. A més de la pol·lució
també varen reduir-se els renous. Les places de les ciutats es
varen convertir dimecres "el dia de la iniciativa" en terrasses
improvisades; la població, majoritàriament, va sentir-se satisfeta
per l'experiment.
El diari Liberation qualificava el fet de «gran manifestació
fantasma» "d'aquí allò dels ectoplasmes", i només alguns
comerciants i restauradors varen aixecar les veus contra la
iniciativa: consideraven que l'experiment va ser contraproduent per
als seus negocis.
Algunes ciutats, fins i tot, varen repetir. Allargaren les
restriccions "la treva, diria qualcú" fins dijous. Entre aquestes
poblacions hi havia Clermont-Ferrand, capital de l'Auvernia, la
pàtria dels pneumàtics del ninot aquell que s'ha aprimat aquest
estiu "més bé l'han desinflat una mica", per estar més a la moda, i
que donen nom als plecs que es formen a les panxes de la majoria de
la població.
La «gran manifestació fantasma» va continuar un dia més en
aquella ciutat, com una creuada contra el renou, la contaminació.
(Una població avesada a les creuades, Clermont-Ferrand, que allà va
ser on el papa Urbà II va convocar el concili de 1095. Allà es va
decidir la primera creuada "de les de veres", per avortar
l'expansió de l'infidel, que el dret a la vida no era universal,
llavonces).
Ningú no voldrà, per ara, transplantar l'experiment per aquestes
contrades. Hauria d'assumir un risc massa gran per als gestors dels
espais públics, amb les mires posades en mesures popularment més
segures, com anuncis de moratòries i festetes...
A més, per dur a terme una iniciativa d'aquestes
característiques és necessari un transport públic eficient, una
xarxa d'aparcaments gratuïts "on seria, el negoci?", una altra de
préstec de vehicles no contaminants i un canvi de xip dels
ciutadans, tan aferrats avui en dia a les setze vàlvules, l'aire
condicionat, els embossos i la llibertat sota fiança "normalment,
sota hipoteca" que atorguen els motors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.