Interacció cultural

Ara tot és interacció. Interaccionar. El concepte és molt còmode, perquè és dràsticament reduccionista i t'estalvia de cercar el matís. No hi ha intercanvi cultural, hi ha interacció cultural. O social. O...

Les llengües, els idiomes, estan sotmesos a una interacció constant. Però dit així, pareix d'ara mateix. I és un fenomen de sempre, almenys des de 2001. Una odissea a l'espai. Però si ens ajuda a entendre millor una situació, venga, cap problema, ben arribada sigui la interacció, benvingut sigui el concepte d'interacció.

I passa, sobretot, entre distintes cultures que es desenvolupen en un mateix marc geogràfic. Quants de punts de fregament i d'interacció es donen entre la nostra i altres cultures? No et pots girar enlloc: t'interaccionen pertot. N'hi ha que en diuen sodomitzar, però aquests són uns catastrofistes que no coneixen, o tenen abolit, l'instint de la felicitat.

Emparen els seus arguments en una certa veritat, la manca de defenses de la cultura pròpia del país, tan debilitada per raons massa conegudes. I és cert, segurament no costaria arribar a un acord majoritari quant al diagnòstic. La teràpia, però, és decisiva. I per ventura és en la interacció oberta i sense complexos, que la cultura assolirà un grau de vitalitat acceptable. No la podem mantenir entre cotons, eternament protegida contra possibles contaminacions d'agents externs. Els agents externs poden enriquir-la. La qüestió seria por o prudència. La prudència permetrà el creixement. La por debilita, emmalalteix, acomplexa, atrofia. Una cultura superprotegida serà una cultura missera i dèbil, que ens proporcionarà alguns instants de miratge de normalitat. Però sempre estarà baixa de defenses i tendrà la tensió per terra. Fa mal casar-s'hi, amb una dona així. I quants n'hi ha, que vulguin ser màrtirs tota la vida?