20/12/12 0:00
TW
0

L'Assemblea de professors de l'IES Joan Maria Thomàs de Palma, amb relació a l'esborrany d'avantprojecte de Llei reguladora de la convivència escolar i de l'autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears, vol manifestar el desacord en els termes en què està plantejat i el rebuig unànime a l'article 151 del títol V de l'esmentat avantprojecte, que, sota l'epígraf "Faltes disciplinàries", atempta greument contra l'exercici de la docència i contra la llibertat de pensament i de càtedra, fins al punt de fer pràcticament inviable l'exercici racional de la docència.
Consideram que la voluntat de legislar sobre una suposada "Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat" amaga, en realitat, una clara intenció de restringir drets fonamentals del professorat i de la ciutadania, com són la llibertat d'expressió, consagrada per la Declaració Universal dels Drets Humans (Article 18), o la llibertat acadèmica i d'ensenyament, recollides a la Constitució Espanyola (Articles 20 i 27).
També volem denunciar que l'Article 154 de l'avantprojecte ("Tipologia de les sancions") no respecta el principi de proporcionalitat, ja que les sancions previstes (acomiadament, separació del servei, revocació del nomenament de funcionari interí, suspensió de funcions i retribucions entre 1 i 6 anys, trasllat forçós a una altra illa o pèrdua de graus) són totalment desproporcionades.
Estam convençuts que no es pot impartir la docència estant sotmesos a un règim disciplinari que considera com a falta molt greu qualsevol judici de valor que el professorat pugui manifestar. És funció del professorat ensenyar a reflexionar de manera crítica i això implica garantir la llibertat d'expressió a l'aula i no estar sotmesos a cap censura prèvia.
És contradictori que es vulgui "reconèixer i reforçar l'autoritat del professorat, fomentar la consideració i el respecte que li són deguts" (Article 1 a) i que, al mateix temps, no se li reconegui el dret de "llibertat de consciència, conviccions ideològiques, polítiques, religioses o morals" que s'atorga a l'alumnat i a les famílies.
Per tot això, l'Assemblea de professors de l'IES Joan M. Thomàs se suma a les peticions de retirada d'aquest avantprojecte, que representa un atac frontal a la nostra dignitat.
Assemblea de professors de l'ies joan m. thomàs. Palma

Un somni
He somiat, he tingut un somni en què m'aixecava del llit per anar a l'escola. Sortia al carrer, estava mullat, a causa de la tempesta que féu durant la nit. Intentava, sense resultat, no tacar-me força les sabates de fang que la pluja i la terra d'aquells carrers sense asfaltar havien produït. Feia el meu camí cap a l'escola, adonant-me, quasi quan ja estava a punt d'arribar-hi, que m'havia deixat l'entrepà. Vaig partir un altre cop cap a casa; era més important el berenar, que no pas arribar d'hora a l'escola. A casa, la mare em va renyar, i agafat l'endrapà, vaig tornar a enllestir el camí a l'escola, abans que la mare s'adonàs que portava les sabates carregades de fang, abans que s'adonàs de la brutícia que li havia fet per tota la casa. Un somni calmat i amistós, aquell, un somni plàcid.
He somiat, a continuació, que, després de tornar a fer el camí de volta per anar a l'escola, hi arribava. Allà, a causa del retard present, i per tal de no embrutar tota la classe, deixava les sabates a fora i hi entrava descalç. Vaig trucar a la porta de l'aula, i demanant permís per entrar-hi, vaig entrar-hi, amb la consegüent mirada de tots els meus companys i com no, del mestre, el Sr. José Ignacio, no sé el perquè d'aquest nom, que em castigà per haver arribat tard. Em féu aguantar dos llibres molt pesats i posar-me "cara a la paret". Sobre mi, el retrat de Franco; a l'esquerra, la pissarra, i sobre aquesta, una creu. Al cap de, aproximadament, deu minuts, que se'm feren eterns, em deixà anar a seure, per continuar amb la lliçó. Estava explicant alguna cosa de matemàtiques en castellà, com no, cosa que em confonia bastant, a causa del poc ús que feia d'aquest en la meva vida diària. Ja em teniu a mi allà, totalment perdut de l'explicació del "maestro José Ignacio", passant el temps fent dibuixets al quadern. En un descuit meu, el Sr. José Ignacio, em va veure i vaig saber el que em passaria, i més quan vaig veure el regle que portava a la mà. Me puede explicar qué está haciendo usted? Em preguntà. Jo, sense saber ben bé el que dir-li, no se'm va ocórrer altra cosa que: -Dibuixar, señor José Ignacio. Resposta que suposà la rialleta de la majoria de nins, i la major cara de serietat mai vista, per part d'aquest.
Vaig seguir el procediment, ja dictat altres cops, vaig estendre les meves mans i a continuació vaig esperar el càstig vinent, per part del professor i del regle. Just quan aquest anava a fer-ho, em vaig despertar d'allò que començà com un somni, però que es convertí en un malson. Em vaig despertar amb una mena de molèstia a les mans, fins i tot, amb un cert dolor. Me les vaig mirar i allà hi havia la marca del regle del professor. No vaig saber què significava, potser un avís...
A.B. Forteza. Palma

Agraïment
Vull expressar el meu agraïment a un club gràcies al qual el meu fill ha recuperat les ganes de jugar al futbol, i el més important, de divertir-se. Vull agrair-los l'interès amb què ens han rebut i el respecte amb què ens han tractat. Un club, que malgrat ser un històric està creixent, ara sí, sanament.Un club que es preocupa d'allò que és més important: els nins. Un club que vol ser gran i vol veure el seu nom en el més alt de les competicions fent les coses bé. Gràcies per obrir les portes de bat a bat a un al·lot en un moment difícil i, sobretot, per omplir-li el cor d'il·lusió.
Mateu Martí. Santa Maria