Vergonya maonesa
Sempre he sentit una especial debilitat per Menorca. He passat molt bons moments a l'illa i sempre m'agrada tornar-hi, si més no per retrobar-me amb els amics que hi tenc. El caràcter menorquí és allunyat dels radicalismes, de la gent prepotent i dels malvolents insidiosos. La història menorquina és prou representativa d'un tarannà liberal, popular, progressista i democràtic, ben diferent del tremp espanyol (recordem que els forasters instal·lats a la Gimnèsia menor han estat coneguts tradicionalment com espanyols).
Hi ha coses, però, que són totalment inadmissibles, com ara la recent aprovació, per part de l'Ajuntament de Maó, del canvi en la denominació oficial de la ciutat, que passarà a denominar-se Maó-Mahón. El canvi toponímic és d'una estultícia extrema i constitueix una vergonya pública per a la bona imatge de la capital menorquina. La dita bilingüització, aprovada per l'actual majoria del PP (quelcom així com partit per la pàtria espanyola), palesa la manca absoluta de compromís d'aquest partit espanyol -com no podia esser d'una altra manera- amb el poble menorquí, i més concretament maonès, d'uns polítics venuts a la metròpoli espanyola i contraris a la normalització lingüística i social de la llengua pròpia de Menorca, la llengua catalana.
L'adopció de la fórmula toponímica bilingüe és tan ridícula que no té parangó en cap altre lloc del món, i deixa amb les vergonyes al descobert aquells polítics ignorants -i amb mala bava, siguem clars- que l'han parida ("el cos em demanava defensar Mahó", arribà a dir el magnífic conseller i regidor Simó Gornés). La pila de despropòsits lingüístics (verbals i escrits) està sent de tal magnitud que ens retorna a èpoques que semblaven ja superades, en què la dictadura i el colonialisme espanyol ho arrasaven tot. Però tanmateix, per molt que l'equip de govern de Maó (Mô en la pronúncia local) s'escarrassi en la seva obstinada i estulta traïció a la seva terra, el bon sentit patriòtic dels maonesos sabrà recuperar el seny perdut i l'únic nom menorquí de la ciutat, Maó, tornarà a lluir com sempre ho ha fet. Aleshores, aquesta gent, aquests polítics que reneguen de les seves arrels i que es venen al millor postor, aquests pallassos de la toponímia, seran tan sols pols en la història, una pols invisible.
Andreu Salom i Mir. Pollença.
També a Opinió
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.