Sempre he sentit una especial debilitat per Menorca. He passat molt bons moments a l'illa i sempre m'agrada tornar-hi, si més no per retrobar-me amb els amics que hi tenc. El caràcter menorquí és allunyat dels radicalismes, de la gent prepotent i dels malvolents insidiosos. La història menorquina és prou representativa d'un tarannà liberal, popular, progressista i democràtic, ben diferent del tremp espanyol (recordem que els forasters instal·lats a la Gimnèsia menor han estat coneguts tradicionalment com espanyols).
Hi ha coses, però, que són totalment inadmissibles, com ara la recent aprovació, per part de l'Ajuntament de Maó, del canvi en la denominació oficial de la ciutat, que passarà a denominar-se Maó-Mahón. El canvi toponímic és d'una estultícia extrema i constitueix una vergonya pública per a la bona imatge de la capital menorquina. La dita bilingüització, aprovada per l'actual majoria del PP (quelcom així com partit per la pàtria espanyola), palesa la manca absoluta de compromís d'aquest partit espanyol -com no podia esser d'una altra manera- amb el poble menorquí, i més concretament maonès, d'uns polítics venuts a la metròpoli espanyola i contraris a la normalització lingüística i social de la llengua pròpia de Menorca, la llengua catalana.
L'adopció de la fórmula toponímica bilingüe és tan ridícula que no té parangó en cap altre lloc del món, i deixa amb les vergonyes al descobert aquells polítics ignorants -i amb mala bava, siguem clars- que l'han parida ("el cos em demanava defensar Mahó", arribà a dir el magnífic conseller i regidor Simó Gornés). La pila de despropòsits lingüístics (verbals i escrits) està sent de tal magnitud que ens retorna a èpoques que semblaven ja superades, en què la dictadura i el colonialisme espanyol ho arrasaven tot. Però tanmateix, per molt que l'equip de govern de Maó (Mô en la pronúncia local) s'escarrassi en la seva obstinada i estulta traïció a la seva terra, el bon sentit patriòtic dels maonesos sabrà recuperar el seny perdut i l'únic nom menorquí de la ciutat, Maó, tornarà a lluir com sempre ho ha fet. Aleshores, aquesta gent, aquests polítics que reneguen de les seves arrels i que es venen al millor postor, aquests pallassos de la toponímia, seran tan sols pols en la història, una pols invisible.
Andreu Salom i Mir. Pollença.
Ho podem aconseguir
Només us volia dir que l'excursió organitzada ahir per la Plataforma pro camins significa per mi la constatació que els ciutadans podem aconseguir objectius si ens ajuntem per treballar per una causa legítima. Així doncs, pensam que la demanda de recuperació de l'ús públic iniciada ara ja fa gairebé set anys s'hauria pogut tancar ahir, si no fos per la negativa del batle de Pollença a complir la legalitat.
Aquests set anys han estat profitosos en molts d'aspectes i s'ha d'agrair la tasca a la gent que ha pres part de la Plataforma pro camins. Per tant, vull donar-vos les gràcies a tots. Per començar, a les persones que han vingut a les excursions i han signat demanant l'obertura de les vies; a la gent que ha fet una tasca que no es veu per recollir documentació; a gent que va fer declaracions jurades, persones amb càrrecs a les institucions que han posat també de part seva (poques, però també n'hi ha hagut), mitjans de comunicació... Enhorabona a tots per la part que us toca.
Només vull dir que ha estat un gust per tots els membres més actius de la plataforma, i particularment per mi, poder mantenir conjuntament amb tots vosaltres aquesta lluita per recuperar quelcom que sempre ha estat públic.
Joan Ramon Bosch. Pollença.
Per què no participam de la marxa Pacte Palma
Un any més, en ocasió del Dia internacional contra la violència de gènere, les dones demanam la implicació de tota la societat en l'eradicació d'aquesta xacra, però pensam que les administracions públiques han d'anar més enllà.
Creim que tenen l'obligació de dur a terme polítiques de prevenció i tractament integral de la violència contra les dones en tots els àmbits: educació en la prevenció dels conflictes, polítiques d'ocupació i d'inserció laboral, intervenció en les famílies en situació de risc social, creació d'habitatges d'estada temporal per a les víctimes, garantir l'existència de cases d'acollida suficients, etc.
És una fal·làcia voler fer creure a la gent que havent retallat de manera dràstica els pressupostos en totes les partides de caire social l'Ajuntament de Ciutat mantindrà tots els programes i serveis necessaris per una política eficaç per a l'eradicació de la violència de gènere.És per això que les entitats sotasignants volem expressar la seva protesta de l'única manera que podem: no assistint a la convocatòria de la Marxa Pacte Palma-II Nordic Walking Ciutat de Palma, perquè consideram que els objectius del Pacte-Palma no s'estan complint de cap de les maneres. Això no obstant, ens ratificam en els objectius pels quals ens adherírem en el seu moment al Pacte Palma contra la violència de gènere.
CCOO, StEI-i, Dones educadores, Dones d'esquerres de les Illes Balears, AMIBALEARS, Creients i Feministes. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.