Torna la Inquisició, reviu el fantasma dels seus avantpassats...
Ara ja no ens podem limitar a parlar de l'afany contrareformista d'aquest govern -de fet, una simple i inútil reiteració massa evident de la Delegación mostra i palesa les duplicitats d'una administració gens eficient. No, ara hem de parlar de manera clara i llampant d'una Restauració en tota regla. Sí, perquè curiosament -significativament, podríem dir- la darrera víctima mortal de la molt genocida Santa Inquisición espanyola fou, mirau per on, un mestre. Era l'estiu de 1826, quan el sant Tribunal sentencià a mort el mestre català Gaietà Ripoll, a València, i el lliurà al braç civil per a la seva execució. El seu delicte: explicar als seus alumnes què era allò del deisme, "perillosa" doctrina cristiana considerada herètica per les seves flaires il·lustrades i que, en realitat, no feia més que defugir amb no gaires estridències l'ortodòxia catòlica i oficial. Perquè, tanmateix, el deisme era llavors un corrent de pensament que ja estava molt superat en el context d'una Europa que, majoritàriament, havia deixat enrere l'Antic Règim més integrista, caspós i antidiluvià. Idò ara tornen, revifats, els aires inquisidors i, lògicament, els mestres i professors -professionals sempre considerats perillosos, si no són addictes al règim- tornen a estar en el punt de mira. Això per no recordar un altre episodi històric que, de ben segur, també deu resultar simpàtic als nostres actuals neoinquisidors: l'eliminació de tota una generació de mestres i educadors republicans, substituïts -suplantats, millor- per una promoció de cabos chusqueros del franquisme que, un cop acabada la Guerra Civil espanyola, havien de ser recol·locats i, d'aquesta manera, varen trobar a les aules un destí ben indicat segons els mèrits demostrats durant tres anys d'oposició i difícil concurs a la plaça docent. Certament, no devien tenir gaire clar allò que calia ensenyar però, tanmateix, sí que sabien molt bé com fer-ho. Aquest és, en definitiva, el sentit de llibertat que tenen els actuals liberals que ens arriben de ponent, també dit el llunyà far-west -i perdò per la redundància, que jo no som trilingüe militant-. Paraula bella, aquesta de llibertat, però espúria, bruta, bastarda i tenyida d'ignonímia en boca dels nous liberals d'aquí i ara, dignes descendents dels seus avantpassats, no tan liberals com ells sí diuen ser. En realitat, "llibertat" i "democràcia" són vestits que els vénen un poc amples. La democràcia els interessa en tant que els serveix i la llibertat només ho ha de ser sempre que sigui la seva i la dels seus, no pas la dels altres.
Des de la dignitat, cal deixar ben clar que per aquí no passarem i, per això, haurem de llevar la raó al mestre Josep Fontana quan diu allò d'"els poderosos actuals van inflats perquè ja no tenen por". El pla de mesures neofeixistes que el govern de l'apotecari hipotecari està preparant contra la llibertat d'expressió dels docents mereix una resposta contundent i de tots, perquè ens hi jugam massa. I això, al marge de dur davant els tribunals de justícia els responsables d'aquesta aberració, quan sigui un fet consumat. Perquè, en realitat, també s'hi juguen massa els nostres alumnes que, privats d'opinió, es veuran privats d'explicació. Si els lladres encorbatats ens escuren la butxaca, això ens emprenya. Però si els indignes ens volen tapar la boca, ens haurem d'aixecar per impedir-ho, els haurem de mossegar la mà fins a tocar os. Tanmateix, jo pens continuar opinant, i ara més que mai. Resistir i créixer, que deia un savi i opinador professor meu.
Joan Roca i Avellà. Palma
Llei de convivència
Un dels responsables de la llei de convivència o censura que prepara Educació ens tracta d'exagerats (i de beneits), als mestres. Ens diu que la llei sols parla de casos extrems i que podrem dur ben rabents la camiseta de l'Embut. Com que alguns som un poc betzols i no sabem destriar els casos extrems, els ho volem consultar. En exercici de la nostra pública i màrtir professió, podrem dur anells de matrimoni?, i sants crists penjats? I camisetes color de rosa, de club de futbol o roba de marca? Ens ho escrigui paraula per paraula (i ho firmi). Tenim clar que ens posarem cada dia les camisetes dels embuts, ja que, entre altres coses, s'han fetes per denunciar un injust embut mentre d'altres calderetegen i llagostegen pedagògicament per Cabrera.
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia
Mentiders
Mentir és sinònim de falsificar i la trama de corrupció Over Marketing, branca illenca del cas Gürtel, confirma que la campanya que ha organitzat Jubilats per Mallorca, Camins contra mentides, estava justificada. Amb la corrupció passa com amb el terrorisme d'estat, n'hi ha de màxima intensitat, com és el cas GAL, i n'hi ha de tonalitat més pàl·lida, com són els casos d'intimidació o extorsió del poder. Amb la corrupció passa el mateix; hi trobam el cas Over Marketing i hi ha corrupció més barroera, menys sofisticada i més provinciana, com és el cas impresentable de la bauxa que varen organitzar els dos consellers a Cabrera, gastant cava de caríssim nivell i llagosta fins a satisfer la golafreria d'estar-ne farts, només perquè tenen accés a la poltrona que els permet abusar del poder i perquè són golafres. Aquests dos casos ens aclareixen que el PP només reconeix la falta quan n'està obligat.
La imputació de José María Rodríguez, o la de Pere Rotger, i la més que previsible implicació de diputats, batles i alts càrrecs del PP, demostra, una vegada més, que a les Balears els mecanismes de control democràtic són inexistents i que l'organització i participació activa de la gent, tant des de les organitzacions socials ja creades fa estona com des dels moviments reivindicatius nous de trinca, és imprescindible per suplir aquests mecanismes que haurien de posar al descobert les mentides que diuen els polítics.
Només comencen a reconèixer la veritat, aquests del PP, quan la causa que els posa en evidència és descoberta per les organitzacions ciutadanes, pel coratge que tenen ciutadans anònims que denuncien els robatoris o pels fiscals que investiguen. Ara, gràcies a l'abnegació d'aquestes persones, podem denunciar també la impostura que representa que una bona part de les administracions illenques estiguin governades per individus que han accedit al poder, en alguns casos presumptament i en altres ja condemnats per la justícia, mitjançant sistemes d'organització fraudulenta. La transcendència d'aquests fets delictius, o èticament condemnables, ens obliga a haver de reconèixer que la mobilització ciutadana no és estèril. Ans al contrari, és un mecanisme capaç de posar contra les cordes polítics corruptes i partits que els donen cobertura.
Comprovades les mentides del govern de Bauzá i de Rajoy, Jubilats per Mallorca el que ha intentant fer ha estat organitzar la contestació al carrer per mitjà de recursos propis. Els afiliats a l'entitat, amics i simpatitzants, han pogut accedir a documents que deien que les polítiques antisocials del PP, la seva política de degradar el nostre patrimoni natural o la que és hostil contra els drets lingüístics del nostre poble, estan basades en arguments falsos que no tenen cap altra pretensió que la de justificar la desigualtat, l'acumulació de riquesa cada cop més mal repartida, l'autoritarisme i l'abús de poder.
Jaume Vicens. Calvià
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El deteriorament ve de fa dècades, quan implantaren l'ESO sense posar-hi els recursos d'itineraris diversificats que calien. No ve d'ara. Només que ara, amb la precarietat econòmica i els despropòsits nous del pp (el psoE ja va cometre els seus), es nota més.
El deteriorament del ensenyament començà ja a finals dels any 1960, però fou el ministre Maravall durant la etapa den Felipe González qui conscientment rematà l'ensenyament ( any 1985 o 1986).