Volem manifestar la nostra preocupació pel progressiu deteriorament de l'oferta educativa pública. La nostra escola ha sofert una retallada del 25 per cent en l'assignació anual de funcionament i la Conselleria ens deu actualment 30.977,75 euros. Tot això està provocant una minva dràstica en la compra de material didàctic i d'aula. A més, ha augmentat la ràtio d'alumnes per aula i només s'envien professors substituts si les baixes són com a mínim d'un mes.
A tot això s'ha d'afegir l'empitjorament de les condicions laborals dels docents. D'altra banda, s'ha reduït la presència de l'orientador del centre. Tampoc no se'ns ha concedit l'auxiliar de conversa en anglès ni la persona que es dedicava al Projecte de Suport a la Lectoescriptura. A més, han desaparegut els projectes PROA i Èxit, que garantien un suport els horabaixes per a alumnes amb dificultats. D'altra banda, la Conselleria encara ha de pagar 13.616 euros a les famílies, en concepte d'ajudes de transport, menjador i llibres.
Quant a l'APA, s'ha produït una reducció dràstica de les subvencions per a l'organització d'activitats extraescolars. Això està provocant la reducció de l'oferta d'activitats i s'haurà de reduir l'obertura de la biblioteca a les famílies. Per tant, reclamam que l'Administració prioritzi el pagament dels deutes pendents i el manteniment dels programes en funcionament que estan donant molts bons resultats (PROA, Pla de Suport a la Lectoescriptura, Seccions Europees...), a més d'unes condicions de feina dignes per als docents. Reclamam, en definitiva, el manteniment d'una educació pública de qualitat, l'única garantia d'una societat més justa i amb igualtat d'oportunitats.
El Consell Escolar del CEIP Marian Aguiló. Palma.
Masoquistes
Què esperàveu dels pressuposts generals de l'Estat? Els mallorquins són masoquistes ja de per si i com que aquell que els fa de president té ínfules i va estret fins a dalt amb una farmàcia, diverses hipoteques i un palauet que ha de legalitzar, ningú no hi dirà res. Així funciona en política tot per vergonya de tots. Si fóssim uns subversius que votàssim el partit dels barrinadors (o no votàssim ) o armàssim renou cada dos per tres, anirien més alerta. Com que som uns petits burgesos vinguts a menys que tot el que munyim ho facturam a l'Estat, com que votam com a xotets els que ens espolien i com que com més ho fan més els votam, què voleu que ens donin... canya!
Per Madrid tenen ben clar que preferim pagar que fer renou, no fos cosa l'any que ve vinguin un 5% menys de balconings o que els benaventurats sants hotelers davallin beneficis. Mentrestant, ens menjarem un tren i un palau de congressos abandonats i suportarem Puertos y Aeropuertos del Estado sota mínims pagant faraònics projectes a altres bandes que ni funcionem. Ara arreglau-ho, Sr. president. No volia ser ministre? Perquè per aquí ja no té ni futur ni present i per allà ja rep abans d'arribar.
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia
Free Catalonia from Spain
En l'època de les Olimpíades de Barcelona, el rapsode i poeta Celdoni Fonoll i la famosa actriu Lloll Bertran popularitzaren -especialment entre els cercles independentistes- una melodia amb una única frase en anglès i que deia: Free Catalonia from Spain. Vint anys després, l'anhel que recollia la tornada es pot fer realitat. Aleshores, semblava encara molt lluny la possibilitat que el Principat de Catalunya esdevingués independent d'Espanya. A hores d'ara, aquella esperança, poc menys que una utopia de molta gent, s'ha convertit en una probabilitat que cada dia que passa augmenta en progressió geomètrica. És la voluntat ferma de tot un poble que camina amb pas decidit cap a la llibertat, cap al "ple domini de la terra", que deia Espriu.
Algú pot esser temptat a pensar que l'acceleració dels esdeveniments al Principat és quelcom sobtat i, fins i tot, aïllat. Els més radicals afirmen que tot plegat no té gens de sentit, ni en l'espai ni en el temps. En aquest sentit, s'ha desfermat, com era d'esperar, una ofensiva mediàtica espanyola, que intenta desacreditar i tirar per terra la possibilitat d'un estat català independent. S'erren, tanmateix, en les formes i en les intencions, els qui asseguren que podran avortar el procés de llibertat i d'independència del poble català, que es troba ja en la recta final d'una molt llarga travessa que ha durat tres segles. Una llarga espera que encara no ha finit, però que s'acosta al final (els illencs, valencians i catalans del nord estem encara, malauradament, en una situació força desfavorable).
Totes les generacions de catalans que s'han anat succeint des de la pèrdua de les llibertats nacionals han sabut aportar el millor de llur esforç i de llur treball per a arribar aquí on som ara. L'ànsia de llibertat mai no s'ha apagat. La lliçó de democràcia, de respecte envers els altres i de determinació coratjosa que està demostrant el poble català del Principat és admirable. Però cal tenir ben clar que sense la tenacitat i la valentia que han donat prova tants catalans durant tants anys, al llarg dels darrers tres segles, ara no seríem testimonis d'aquesta brillant espiral d'embranzida col·lectiva i d'afirmació nacional. Els herois catalans del 1714 encetaren el camí i encengueren la torxa que ha il·luminat el poble en la seva llarga nit. L'onze de setembre d'aquell any no suposà la derrota final de la nació, sinó el principi d'una ulterior recuperació de la independència i de la dignitat nacional catalana. Fa anys que molts sabíem (i aquest ‘molts' ha esdevingut una gernació impressionant) que els dies de la llum després de la foscor, tard o d'hora, arribarien. El poble català del Principat ja és prou madur per a deslligar-se del jou i de l'esclavatge i, ensems, començar a caminar vers la seva plenitud com a nació.
Andreu Salom Mir. Palma
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"D'altra banda, s'ha reduït la presència de l'orientador del centre". Si gràcies als retalls aconseguim que els orientadors deixin d'emprenyar amb ses seves teories pedagogico-cogntivies al professorat seriós, benvingudes siguin les retalaldes