11/06/12 0:00
TW
2

La primera carta de ma filla
La meva filla té 5 anys i dia 8 de juny va rebre la seva primera carta. La carta de la "libertad". Sí, la carta de la Conselleria "d'Educació i Cultura", que li diu que pot fer efectiu el seu dret de triar la llengua en què podrà començar a llegir i escriure.
Ella farà un esforç perquè, tot i que ja sap llegir lletra majúscula, li costa un poc la lletra petita. A això, la Conselleria ho hauria pogut tenir en compte, però bé, en qualsevol cas, la hi llegiré jo mateix, que som son pare. Li diré que té molta sort, ja que podrà fer efectiu aquest dret a l'escola. Potser aquest dret de poder triar ser qui és, triar ser catalana de Mallorca, no va poder fer-se efectiu quan, per exemple, Laura em va demanar per què ara sempre hi ha una "M de Mallorca" al canal de TV on solíem mirar els nostres programes preferits. On és el dret de Laura de poder triar continuar mirant pel·lícules a IB3 en la nostra llengua? On és el seu dret de poder triar llegir més diaris en la seva llengua? On és el seu dret de poder triar sentir cançons per la ràdio en català? On serà el seu dret de poder triar quan d'aquí a uns anys hagi de girar la llengua per dirigir-se a un funcionari que no vulgui o no pugui entendre català? On s'ha de posar la creu perquè Laura sigui tan lliure com vostès pretenen, senyors de la Conselleria?
Per què a Laura i a mi ens ha de costar tant ser allò que som? Per què ens ha de costar tant ser mallorquins en la nostra terra? Per què ens ha de costar tant ser catalans de Mallorca? Què passa, que no som a ca nostra? Si visquéssim a Valladolid, ho podria explicar fàcilment a la meva filla, però no hi som, a Vadallolid. Som a Mallorca i de Mallorca.
Facin-s'ho mirar, senyors de la Conselleria "d'Educació i Cultura". Els puc assegurar que per molt que s'hi esforcin, per moltes cartes que enviïn a Laura fent-li creure que és lliure, ella sabrà la veritat. Sabrà quina va ser la seva primera carta i sabrà quina era la seva finalitat: permetre el lent i constant afebliment de la seva llengua i la seva cultura. Moltes gràcies, senyora M. Mercedes Celeste Palmero i senyor Onofre Ferrer Riera, sotasignants de la carta. Tant Laura com servidor els estam molt agraïts.
Eduard Riera Mas. Palma.

Política de baixades
En primer lloc, ens agradaria donar el bon dia al senyor José Ramón Bauzá, però creim que aniria en contra de nosaltres, a causa que els actes del president del Govern a les nostres estimades illes van en contra del nostre futur bon dia.
Des del punt de vista d'unes adolescents estudiants de l'Institut de Marratxí, ens agradaria fer-li saber que el temps que utilitzam a escriure aquesta carta l'hauríem d'invertir a esprémer al màxim els pocs anys que ens queden d'educació pública a les Illes, com també a aprofitar el poc temps que ens queda amb sanitat pública.
En segon lloc, li demanam el perquè d'aquestes enormes retallades en els sectors més importants, com són la sanitat i l'educació. I voldríem que ens explicàs també, com a exemple, per quin motiu l'Ajuntament de Palma s'ha de gastar tants de doblers en orinaris públics, ni més ni menys que 500.000 euros, en el temps que corren. I si tant ens volem parèixer a la resta de l'Europa, per quina raó ataca la nostra sanitat i la nostra educació? I per quina raó ataca la nostra cultura?
En definitiva, no és per criticar la seva ideologia, ni prop fer-hi... Però volem plantejar-li una qüestió: per quin motiu tot el que no afecta l'entorn polític, baixa: els sous dels treballadors de l'Administració baixen, el nostre rendiment acadèmic baixa, les il·lusions baixen, les expectatives del nostre futur baixen i els sous dels polítics pugen? Incoherent!
Marina Fuentes i Paula Laborda. Marratxí

Arruix!
En aquestes altures, se suposa que ja ha quedat clar per tothom que la política de retallades de despesa social i de reducció de salaris i protecció laboral no ha aconseguit més que enfonsar el país cada vegada més dins la recessió. I també queda clar, supòs, quina és la política alternativa que pareix més raonable: l'increment de la inversió i la despesa públiques, i l'augment dels salaris i de la protecció laboral, a fi d'estimular la demanda interna.
Ara bé, per posar en pràctica aquests canvis segurament seria necessari aliar-se amb la França d'Hollande i amb la Grècia d'Alexis Tsipras (si és que aquest valerós polític guanya les eleccions de dia 17, clar) i amb tots els altres països que ja estan farts d'"austeritat", per plantar cara a la fanàtica de les retallades. Aquest no és altre que l'Alemanya reaccionària de Merkel,que ja ha demostrat sobradament, també, que només vol defensar els interessos de la seva banca (amb la qual tota la banca europea està endeutada, d'aquí les retallades que ens imposen els col·laboracionistes als ciutadans que no en tenim culpa) i que es fot dels altres països. I allò que deia no fa molt Berlusconi, d'expulsar finalment Alemanya de l'Europa civilitzada, si no canvien i fan els deures (com a costura) democràtics que els impasem, que no en duen camí, per ventura tampoc no és cap disbarat.
Honorat Domènech Ferrer. Palma.