TW
1

Jo també vaig tallar el trànsit a Bunyola
Som una ciutadana de 49 anys; visc a Bunyola. No estic d'acord amb les polítiques del Govern de J. R. Bauzá i per això vaig sortir dilluns dia 28 al carrer a esperar el president; el mateix president que no es va atrevir a travessar la plaça del poble, on unes quatre-centes persones (segons la premsa) l'esperàvem festivament per saludar-lo i per fer-li saber que no ens agrada el menyspreu amb què tracta la nostra llengua; i no estam d'acord amb el tancament dels hospitals; i no volem que redueixin els pressuposts per a educació; i volem que els serveis socials cobreixin els drets de totes les persones. I consideram que la defensa del territori és molt important per al futur .
A la meva edat, mai no havia vist el que vaig veure als carrers de Bunyola. Per una banda, un grup nombrós de gent, famílies, amics, joves i no tan joves, gent gran que, de manera distesa i renouera, amb banderes i casseroles expressàvem el nostre malestar per la política del Govern.
I per l'altra, davant això, sis cotxes de la Guàrdia Civil travessaren el poble amenaçadors; alguns policies locals varen sortir de la seva oficina amb el casc, per si de cas. Què pensaven? Defensar-se dels infants i les seves famílies que l'endemà ajudarien a travessar el pas de vianants per anar a l'escola? O que algun jove que cada dia seu a plaça l'envestiria? O que jo, que els salud cada dia quan surt a passejar, m'hi enfrontaria? Quin ridícul!
La Guardia Civil va passar per davant la plaça amb els seus cotxes dues o tres vegades: per què? A la tercera els férem recular! Clar que sí! Jo també! No anaven enlloc: només volien mostrar el seu poder, la seva prepotència, una mica de fatxenderia (a punt de botar del cotxe amb la porra, just davant un dels bars del poble)! I provocar: clar que ens varen provocar! A mi també! Aquestes no són les forces de seguretat que jo vull que em defensin. M'estim més viure amb una certa inseguretat; tanmateix és el que tenim.
Vaig quedar francament sorpresa de l'actitud dels cossos de seguretat de l'Estat, i també que decidissin detenir quatre joves, i no a tots i totes les que érem allà. Perquè les fotos no menteixen, i a primera fila hi havia més gent, petits i grans que també podien haver estat detinguts i maltractats. I no varen gosar tocar ningú més. Jo també vaig interrompre el trànsit; jo també vaig incomplir la llei. (Des d'aquí, el meu suport als detinguts i a les seves famílies).
Marta Pizarro Anglada. Bunyola.

Invitació del batle Isern
Enguany he fet el curs de català de nivell E (llenguatge administratiu) del Cofuc i també m'he presentat a la prova de nivell E: un dels documents que hem estudiat és la invitació i també hem vist l'ús no sexista del llenguatge. Avui he rebut una invitació del batle de Palma a l'acte de lliurament de diplomes dels "Cusos d'educació de persones adultes 2011-2012". He escanejat les dues cares de la invitació: en la versió catalana, em tracten de vós; però a la versió castellana em tracten d'home i som una dona.
Us tramet la còpia de les dues cares de la invitació. Molta gent l'haurà rebuda i jo vull reivindicar l'ús del català i del vós (tractament de cortesia, amb nivell de formalitat i neutralitat respecte del sexe de la persona destinatària).
"Una dona de nivell E". Palma.

Polítics al servei del capitalisme salvatge
Que ningú no s'escandalitzi pel fet d'afirmar que el Govern sigui una raça d'ovívors, simplement són paraules per denunciar el cinisme, l'arrogància, la injustícia, la falta de respecte envers el poble balear. Ja fa més de dos mil anys que Jesús de Natzaret ho digué als més poderosos, fruit de la seva indignació per la injustícia de tota mena, abusos de poder, pel cinisme i la mentida moral per justificar els seus interessos personals i econòmics, i sobretot pel que significava la seva manera de governar, que de fet duia més injustícia social, econòmica, i de manipulació religiosa a l'hora de justificar els seus privilegis.
Les conseqüències eren clares, els pobres de cada vegada més pobres i amb menys drets, emperò més obligacions; els rics i poderosos, de cada dia més rics, amb més privilegis.
Al nostre món l'escletxa social entre els pobres, treballadors, i els rics és de cada vegada més profunda, fruit del capitalisme salvatge del qual són servidors no pocs estats i en molts de casos els polítics de quasi tot l'arc parlamentari. Al meu parer, una mostra clara d'aquesta situació és el Govern de Rajoy i en particular les "criades" del Govern balear. Una prova més del que dic és que per complir els objectius del poder financer cobren interessos abusius, resultat de la mala administració quasi general, de la tudadissa de fons públics, prevaricacions, robatoris, etc. És a dir, hi ha molts de pocavergonyes a una part i a l'altra, els cobdiciosos de banquers i els submisos de polítics que no assumeixen la seva responsabilitat de governar en justícia i servir pel bé comú, ni de plantar cara a tot allò que significa l'abús dels econòmicament poderosos. Ja ho he dit, això de raça d'escurçons no és per pertinença a una ètnia o una altra, és simplement pel fet de ser, d'estar al servei del poble o al servei dels poderosos amb els seus cobdiciosos interessos. La cobdícia ha estat elevada per damunt els valors ètics i morals, és el màxim valor que va de la mà de l'ambició. Hauríem de reflexionar molt seriosament: o la democràcia acaba amb el capitalisme salvatge o el capitalisme acabarà amb la democràcia, pens que també amb la dignitat de les persones.
A causa d'aquest capitalisme salvatge, el nou rostre de la pobresa a Espanya té cara d'infant, com anuncià Unicef, sense cap reacció per part del Govern estatal ni autonòmic. Això sí, s'han tret les sabates per salvar Bankia, és a dir, els seus. Quina vergonya de país!
Andreu Carrió i Català. Diaca de l'Esglèsia Catòlica. Palma.