Contra la violència
Estam aborronats del que està passant a Mallorca: què és això d'esbroncar i barrejar i àdhuc apedregar els polítics que hem votat i que ens mereixem? Com a mallorquins condrets i assenyats ens hi hem d'opossar... si no, com acabarem? On és el nostre servilisme ancestral cap als poderosos? On és el nostre esperit de cans erugats? Què es pensa aquesta gent, creure és criança, si no feim el que ens diuen els senyors i els seus missatges no ens defensaran com han fet fins ara, i chi lo sa... s'enduran els seus negocis o tornarà el Movimiento. Idò som-hi, si no voleu acabar vivint en una barraca i menjant garroves o emigrant com un temps, ja us podeu apuntar a l'acte de desgreuge digital que ve amb aquest missatge.
Miquel Trias. Palma.
Carta oberta al batle de Palma
Benvolgut Sr. Isern,
les santjordieres i els santjordiers som gent que sabem estar, tenim un gran sentit de la responsabilitat, feim ús del sentit comú, som crítics amb tot allò que nosaltres consideram injustícies i tenim una dignitat a prova de grups antidisturbis. Ha quedat clar que vós no coneixeu, ni sabeu, ni teniu mínima idea de com som nosaltres.
Ara, tot allò del que presumíem s'ha posat en dubte amb el desplegament policial, desmesurat i provocatiu, cap a una població pacífica, crítica si tant ho vol, però alhora responsable. No necessitam mesures intimidatòries per evitar que diguem el que pensam; ho deim, però des del respecte.
Senyor batle, encara guanya el PP a Sant Jordi. No cal que patiu per això: jo si fos del PP, que no ho som, no passaria tanta de pena que algun incontrolat (roig, socialista, defensor de la llengua, la cultura, el patrimoni...) us pugui molestar. En tot cas, si això succeeix, el que hauríeu de pensar és a posar-hi remei perquè no passàs. Vull dir, amb això, que la gent de Sant Jordi necessita més atenció, més dedicació, més compromís de l'Administració local i, en general, de totes. No necessitam més repressió, més llosques, més intimidació... Ens heu ferit l'orgull de ser un ésser humà en tota la seva extensió.
Els santjordiers veim que cada dia que passa perdem qualitat de vida, de serveis bàsics, d'infraestructures socials, culturals, juvenils... Durant anys hem patit les conseqüències que provoca un aeroport internacional que no atura ni de nit, la depuradora, les inundacions en les èpoques de pluja, els moscards, la destrucció del nostre patrimoni etnològic, paisatgístic... i el que és més greu, la confiança que no pugui ser reversible.
No, no, senyor batle, no confii en vós. Em pensava que ho havíeu entès. Vull dir, els doblers públics són per distribuir-los i ajudar totes aquelles iniciatives que provoquin la millora o la recuperació del petit comerç, de la restauració, dels empresaris, i en general del teixit social i econòmic del poble. La redistribució equitativa dels recursos que l'Ajuntament que presidiu disposa no pot respondre a criteris polítics. Vós, al final, el que provocau és una discriminació de cap al nostre comerciant, el nostre empresari, el nostre restaurador... i el privau del retorn d'una part d'aquests recursos que, en definitiva, ells i tots els sanjordiers aportam als comptes municipals. Senyor batle, nosaltres patim les conseqüències d'aquesta política, però, al final, tenim el més apreciat de la vida: la llibertat.
Josep M. Lendínez Gonzàlez, coordinador de la Fira del caragol. Sant Jordi.
Resolució del consell escolar del CP Cas Capiscol
Els pares i mares del Col·legi Públic de Cas Capiscol manifestam la nostra preocupació per la iniciativa formulada i impulsada per l'actual Govern d'introduir la possibilitat d'elecció per part de les famílies de la llengua en què han d'estudiar els seus fills i filles.
Entenem que es tracta d'una mesura que romp el consens social existent al voltant de la llengua catalana des de fa 30 anys a la nostra comunitat, s'elimina, primer, el català com a requisit per accedir a l'Administració i s'anima les famílies, després, a triar el castellà com a llengua d'aprenentatge dels seus fills i filles. La norma que es vol dur endavant pot suposar una discriminació progressiva del català a les escoles i la consegüent segregació dels alumnes per qüestió de llengua.
El CP Cas Capiscol obrí les portes el curs 2005-2006 i des de llavors ha desenvolupat la seva tasca docent d'Infantil i Primària en català i sense que això suposàs cap problema. Tampoc no ha representat cap obstacle en l'aprenentatge del castellà.
Si volem garantir la mateixa competència lingüística dels nostres fills i filles amb les dues llengües, només és possible des de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en llengua catalana.
De fet, els resultats de les proves de l'Avaluació de diagnòstic així ho palesen. És per això que us demanam respecte alhora que volem encoratjar l'equip de mestres i mostrar-los el nostre suport perquè doni continuïtat a l'actual model lingüístic.
Vicenç García Fuster, president del consell escolar del CP Cas Capiscol. Palma.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Yo soy un padre de alumnos de Cas Capiscol y no me parece bien que hablen en mi nombre, sin ni siquiera haberme consultado.