Adéu a la Creu Roja de Can Pastilla
Aquest serà el primer estiu en devers trenta anys que la bandera de la Creu Roja no onejarà a la Platja de Palma. Enguany, una empresa privada ha guanyat el concurs públic. Davant la crisi, a l'Ajuntament de Palma han prevalgut els criteris econòmics per sobre de qualsevol altra consideració. L'experiència i el prestigi d'una institució reconeguda i internacional no basten.
Han passat molts d'anys d'ençà que la Creu Roja, a través de militars i voluntaris formats, va vigilar les nostres platges, atengué ferits, malalts o negats. Després va venir la professionalització del servei, amb personal remunerat i més platges a vigilar. I sempre amb la qualitat assistencial que ha caracteritzat aquesta institució, amb un prestigi que s'ha guanyat al llarg de tots aquests anys.
Esperem que la crisi no incideixi en la qualitat del servei i així continuï amb el bon camí que ha deixat la Creu Roja, perquè els nostres turistes i residents puguin banyar-se tranquils.
Desitj que aquestes línies serveixin de petit homenatge a totes les persones que han passat pel lloc de primers auxilis de Can Pastilla, conegut també com a Bravo 41.1, perquè la seva experiència no s'ha perdut i viu entre nosaltres.
Joan Cortès Cabré (Sini). Palma.
El conseller vol matar el bosc
(L'infern és ser un porc, saber-ho i veure's tractat com un home digne. Blai Bonet )
Rafel, la fel no et deixa veure el bosc/ Les soques vives, mig escantellades,/ tenen les fulles dretes -no debades,/ d'ençà que et proclamares guardabosc.
El bosc no et deixa veure els arbres, Fel,/ que al teu redol acullen altres arbres./ I tu et disfresses amb odis macabres/ de gran prohom i d'enviat del cel.
Ets un catòlic emboirat, Rafel!/ Tu dius que matar un arbre és un no res,/ i ho dius en castellà per IB3./ Infectes la mentida dins l'arrel.
Camines barres baixes, Rafelet./ Enfloques que fer un llaç de quatre barres/ és fer de radicals i de bandarres,/ que és fer política d'un altre indret.
Pel bosc ja hem vist, Rafel, que tens més barra/ que seny, amb el teu aire monacal./ Tu vols just dues barres, general!,/ vols matar el jonc i fer de botifarra.
Tu que ets d'aquella vall de Tramuntana,/ on saben que ton pare era el Cantante,/ i ara, mig murri, crides ¡Adelante!/ i avises amb els ulls que ets tu qui mana.
Què vols, diners i autos?, obres d'art?/ O et fa vergonya i prou ser català?/ T'ho han dit el teu Delgado, el teu Bauzá,/ que cal tacar de lila l'Estendard?
Ja em pots obrir expedient, tu, Rafelot,/ que ets tu, amb els teus, qui ha renegat del bosc!/ Mes, davall els teus peus, el sotabosc/ és viu sota la fel de l'ocellot.
Dia vindrà que la cançó del bosc,/ que farà arrel tot i la fel de l'urna,/ oblidarà el teu nom, petita espurna/ que dura tant com premsa en un quiosc.
Carles Rebassa. Palma.
Sentir vergonya
Per administrar-nos com ho vol fer Bauzá, no fa falta tenir cap Govern balear. Per anorrear la llengua pròpia i permetre als hotelers fer el que vulguin, basta i sobra un gobernador civil i un cotxe oficial.Almenys així ens estalviaríem la vergonya de dir que són mallorquins, i no forasters, els que maquinen la destrossa de la nostra llengua i del nostre territori.
PD: Però què fan Rafel Bosch i Biel Company amb aquesta tropa?
Joan Mas. Palma.
