Cartes dels lectors

Com tot violinista, el teu violí era una extensió del teu braç, del teu cos, era inseparable del teu sensible esperit. Totes les teves vivències i somnis estaven mesells de sons i de silencis. Entre tots els compositors veneraves el pare Bach i els seus sons celestials; com també veneraves els grans lutiers, qui crearen uns instruments capaços de fer vibrar la sensibilitat dels humans. Com a mestre t'entregares amb cos i ànima a l'ensenyament musical. Per la teva casa, la teva escola, han passat centenars d'alumnes, alguns dels quals han continuat la carrera musical, altres quedaren a les portes.

Tanmateix, a tots ells, els inculcares l'amor a la música en majúscules. A tots ells, els sembrares la beneïda llavor d'uns valors humans que, encara que només fos per aquest motiu, et farien mereixedor de gratitud eterna. Sobretot, aconseguires crear esperits sensibles per a defensar-los del món materialista i agressiu (contrari a uns sempre anhelats, i encara no assolits, valors humanístics, morals, ètics i estètics) que ens ha tocat patir una altra volta, hic et nunc.

Defensor ultrancer de les nostres tradicions, de la nostra cultura, història i llengua, amb la teva ferma actitud, amb les teves composicions, t'erigires en baluard inexpugnable contra tots aquells que, cada vegada que comanden, les ataquen frontalment, fins i tot, i per a més inri, molts d'ells encara són capaços d'autodefinir-se com a mallorquins. Per damunt de totes les virtuts que honoraven la teva ànima, cal destacar-ne una, l'única que defineix les persones que han arribat a la vertadera saviesa: la humilitat.

Tota la teva vida fou un exemple a seguir per a tots aquells que, pel simple fet de tenir, siguin títols o riqueses, creuen, equivocadament, haver assolit el grau més alt d'humanitat. La teva vida, la teva obra, en definitiva la teva memòria, n'estic segur, perdurarà ja per a sempre entre nosaltres; i així, com a sagrada penyora, quedaràs en el record, l'estima i la gratitud d'uns fills musicals que han quedat orfes del seu pare, entre d'altres, el meu fill Ramon. Gràcies, estimat amic!
Ramon Andreu i Pujol. Palma.

Els gestors del Principal no volen que anem al teatre
Fa quasi dos mesos vaig veure que dins l'esquifida programació del teatre Principal destacava "Delicades, de T de Teatre, companyia que sempre m'ha fet passar una bona estona. Així que vaig córrer a la taquilla a comprar dues entrades per a la sessió de diumenge 18 de desembre a les 19 h. Hi anava amb una persona, que per problemes físics, necessita estar a prop de l'escenari; per tant, vaig triar fila 1.

Quan va aparèixer la publicitat de l'obra als diaris, em vaig adonar que sols anunciaven funcions els vespres de divendres 16 i dissabte 17. Vaig telefonar al teatre i així era. Solucions que em donaren: tornar-me els diners o canviar l'entrada per als altres dies; això sí, a darrera fila o a llotja. En el meu cas he optat per la segona opció, però la persona gran que m'havia d'acompanyar ha quedat sense poder gaudir de l'obra, ja que des dels seients que ens oferien no l'hauria poguda seguir, tota una decepció.

Llegesc la premsa local diàriament i no he vist cap anunci previ avisant del canvi de dates. Què hauria passat si diumenge, com segurament alguns espectadors feren, haguéssim anat al teatre? Hauríem quedat amb un pam de nas? Si això és una mostra de com ha de funcionar el teatre Principal en aquesta nova etapa, estam ben arreglats.
Sara Ripoll Vaquer. Palma.

El president d'Emaya s'ha passat 4 o 5 pobles
Vostè creu, Sr. Garau, que els porcs de poble que no són de sobrassada i botifarró vénen a Palma a deixar el seu fems en els formosos ametlerars i finques abandonades que hi ha, i punts verds i punts G (de grollers). Són porcs, però no collons. Es coneix que vostè no passeja els diumenges pels punts capverjos i pudents de Bunyola, Santa Maria, Santa Eugènia, Sencelles o Algaida, que dupliquen i tripliquen la seva producció diària gràcies a l'aportació desinteressada dels seus panets metropolitans (cada vegada més porc per cert). Llavors ens expliqui per què hem de pagar els pobles una fermentació que no és nostra.
Bernat Morey Colomar. Santa Eugènia.