Catalunya o Portugal
A partir de les desafortunades paraules de Peces-Barba, qui afirmà que, arran de la crisi de 1640, a Espanya li hauria anat millor amb Portugal que amb Catalunya, han sorgit nombrosos comentaris dient que a Catalunya li hauria anat millor sense Espanya. Es confon la Corona de Castella amb Espanya. Des del punt de vista polític, Espanya no existia abans de 1835: hi havia una monarquia hispànica en què un mateix rei ho era de diferents regnes, però cada regne tenia les seves peculiaritats i fiscalitats diferenciades. Quan abans del segle XIX es parla d'Espanya, no es referien a l'Estat espanyol, que no existia, sinó a un concepte geogràfic, la península Ibèrica, com quan Jaume I diu que de totes les terres d'Espanya, Catalunya és la millor. Portugal es considerava Espanya; les Balears, no. Hi ha virreis de Mallorca que demanen a Madrid permís per passar a Espanya.

Quan s'expulsen els moriscos, un grup demana si pot quedar a Mallorca; el virrei escriu a Madrid dient que els han expulsat d'Espanya i demana si poden quedar aquí, ja aquí no és Espanya. La integració de diversos regnes dins la monarquia hispànica, que al segle XIX donarien origen a l'Estat espanyol, hauria pogut esser diferent. Si els partidaris d'Isabel la Catòlica no haguessin guanyat els de la seva neboda Joana (filla d'Enric IV, dita la Beltraneja), no hi hauria hagut unió personal de Castella amb la Corona d'Aragó, sinó amb Portugal. Navarra pareixia que s'havia d'unir a França. Però el passat és el que ha estat. L'amic Gabriel Ensenyat afirmava a un article (Diari de Balears 4-11-2011) que des de l'Edat Mitjana Castella es dedica a espoliar, mentre que fins al 1835 Castella és l'espoliada. Totes les guerres que va mantenir la monarquia en els segles XVI i XVII les pagava Castella. La fiscalitat és molt superior a Castella que als altres regnes.

Ja ho deia Quevedo: "En Catalunya y Aragón nadie tributa un vellón/Valencia y Portugal son de la misma oponión/sólo Castilla y el noble reino andaluz/llevan a cuestas la cruz". El 1834, si una persona que vivia a Castella en pagava 23 al rei, si hagués viscut a Catalunya li n'hauria pagat 11. El 1835 s'unifiquen els impostos i se centralitzen a Madrid (Vegeu el meu llibre Mites i tòpics de la Història d'Espanya i de Catalunya). Té raó Gabriel Ensenyat quan diu que Portugal no té cap amenaça en qüestions identitàries, lingüístiques i d'espoli fiscal, però des del punt de vista econòmic li hauria anat més bé pertànyer a la monarquia hispànica. Havia estat capdavantera en els descobriments geogràfics i s'havia enriquit en el comerç d'espècies i d'esclaus. En independitzar-se, perdé el mercat hispànic, especialment d'esclaus a Amèrica, que passà a mans d'holandesos i anglesos. Després de la revolta de 1640, Catalunya torna a la monarquia hispànica desenganyada dels francesos. Si no ho hagués fet, s'hauria convertit en una província de França, i tots sabem el que passà amb la llengua catalana al Rosselló quan passà a França.

Des d'un punt de vista econòmic, a Catalunya li ha anat molt bé pertànyer a Espanya, perquè disposa d'un mercat protegit on vendre els seus productes, des que Felip V suprimí les duanes interiors. Al segle XIX no deixaven entrar teixits anglesos, que eren més bons i molt més barats que els catalans. El desenvolupament industrial de Catalunya no hauria estat possible sense el proteccionisme de l'Estat espanyol. Els latifundistes andalusos invertien les rendes posant-les als bancs a un interès fix i aquests ho invertien a Catalunya. Els atemptats contra la llengua no sempre vénen de fora. El 1811, el català Antoni Puigblanch suggereix suprimir els idiomes diferents del castellà. Durant la guerra del Francès, Napoleó s'annexionà Catalunya, davant les protestes de Josep I, i proposà traduir el còdex napoleònic al català, però 9 de 10 juristes catalans d'una comissió diuen que s'ha de traduir al castellà, no al català. Malta és un país independent amb llengua pròpia, però tota l'ensenyança es fa en anglès i miren la televisió italiana.
ONOFRE VAQUER. Bunyola.

Contra les retallades
No comprenc aquesta obsessió del Govern Bauzá per anunciar retallades. Comprenc que la situació econòmica és molt dolenta i que durant els anys del boom quasi tothom es va passar gastant, començant per les administracions públiques. Però el que no entenc és l'actitud de Bauzá. Més que un president elegit democràticament pel poble, sembla un vell polític del segle XVIII, del temps del despotisme il·lustrat, quan Carles III deia allò d'"els meus súbdits són com infants, ploren quan els renten". Bauzá no fa altra cosa que escampar penes, angoixes i depressió. Només predica desastres i, a sobre, és un exagerat, ja ue compara les Balears amb Grètica, un autèntic absurd, perquè allà no pateixen dèficit fiscal i el nostre és literalment insultant respecte de la Península.

La por i carregar les culpes als altres pot donar rendibilitat a un polític durant uns mesos, tal volta durant un any. Però al final acaba mostrant el llautó. La gent vol projectes, iniciatives, solucions... no plorades.
Tanmateix, a mesura que avanci la legislatura, el Govern Bauzá es toparà amb la realitat, haurà de presentar balanç dels resultats de la seva austeritat, haurà de mostrar els resultats de la seva política econòmica i no en podrà donar la culpa a ningú... De què serveix ser tan diligents pagant deute si després el carrer es converteix en un solar, sense il·lusió, sense esma i sense moral per continuar endavant amb ganes de progressar?
MARIA MASSOT. Palma.