28/09/11 0:00
TW
0

Democràcia i partits polítics
Democràcia, per mi, és poder elegir, que tingui el poder de decidir sobre el meu entorn. Democràcia és, per exemple, poder elegir "representants" cada quatre anys a les eleccions. Però, què passa després? Resulta que ja no puc decidir sobre res de res fins al cap de quatre anys. Per contra, hi ha una mínima part de la societat que sí que pot, són els electes que han estats elegits a les eleccions. Ells sí que poden elegir, sí que poden decidir, sí que poden exercir la democràcia. Els altres ja no som res.

Vaig voler afiliar-me a un partit per veure si podria, algun dia, canviar això. Sorpresa, em vaig trobar amb el mateix. Com a militant, podia decidir, tenia el poder de la democràcia cada dos anys! Podia elegir, perdó, ratificar acords d'una minoria del partit als congressos. Un cop constituït el consell polític, i l'executiva, ja no tenia cap més poder de decisió dins del partit.

La veritat, em vaig decebre. No em pensava que el funcionament d'un estat i el funcionament d'un partit polític fos tan idèntic. La manca de sobirania del poble, o de l'afiliat, era bàsicament nul·la.

Ara sempre que surt un nou partit polític em miro els seus estatus. Així puc saber si realment la gent que forma els partits són veritablement democràtics, es creuen la democràcia de veritat o si és pura imatge com la de l'estat.
Et puc dir que aquí, a les Illes, no hi ha cap partit que hi cregui. Mira-t'ho tu mateix.
JOSEP Ll. LÓPEZ SANTANDREU. Costitx.

PP-ERO
Aquest dies ha tingut lloc a Catalunya la darrera corrida de toros, la qual cosa posa Catalunya -com amb tantes altres coses i pesi a qui li pesi- com a capdavantera amb polítiques en defensa dels animals i contra la tortura.
Com era d'esperar, el Partit Popular ha sortit en defensa de la Fiesta Nacional. Ells diuen que només els preocupa la gent que quedarà sense feina, a causa de l'aturada d'una activitat que genera una sèrie de llocs de treball. També el cultiu de la coca i les fàbriques d'armes en generen. Per aquest tipus d'activitat, val la pena pensar en una reconversió com la que s'haurà de fer amb l'activitat del totxo per donar un lloc de feina a tots aquests treballadors.

Ara bé, està clar que els treballadors és el que més preocupa als del PP, ja que, si no, no impulsarien el tancament de RTV Mallorca, amb la qual cosa deixen més de 117 professionals al carrer. Primer deien que el motiu era econòmic, ara diuen que és perquè no han assolit els objectius marcats, llavors per manca d'audiència... En fi, la decisió estava presa fins i tot abans de la crisi econòmica, però aquesta els ha servit de bona excusa. Si algú vol llegir el document de l'ERO -que ha costat 60.000€- podrà veure els "arguments" i sobretot la manera en què s'ha redactat (segur que qui ho ha redactat vol que el català només sigui un mèrit i no un requisit!).

En fi, emulant una pel·lícula molt bona de Pete Postlehwaite que es deia Tocant el vent, si els treballadors i treballadores de [M] fossin toros, probablement no es tancaria.
CARLES VALENTÍ AGUILÓ. Palma.

El Govern tanca les portes als joves
A les Illes Balears, un dels requisits necessaris per formar part del cos d'ensenyants de Secundària és el famós curs de reciclatge de català. Ara, el director general d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, Onofre Ferrer, ens diu que el curs no es podrà impartir més a causa de "les dificultats econòmiques i conjunturals actuals", però, tot i això, aquest curs continua sent un requisit fonamental per entrar a formar part de les llistes d'interins de Secundària.

A la majoria de joves que acabam de llicenciar-nos en universitats de Palma, València o Barcelona ja ens semblava prou estrany que ens haguéssim de "reciclar" en llengua catalana just havent acabat de sortir de la universitat; enteníem els reciclatges com uns cursos per posar-se al dia de les innovacions que hi va havent en cada camp o per refrescar coneixements. Bé, de tota manera, acceptàrem submisament que la Universitat de les Illes s'ha de finançar d'alguna manera i estàvem completament disposats a pagar religiosament els 80 euros del curs.

Ara, però, ens eliminen el curs i ens tanquen definitivament les portes que ens permetien poder arribar a ser professors algun dia, i no ens donen cap alternativa. Per tant, el senyor Onofre Ferrer hauria de veure que no pot ser de cap manera que tingui tota una generació de joves preparats esperant que el Govern decideixi com ho feim per sortir de la crisi "econòmica i conjuntural".

Senyor Onofre Ferrer, té dues possibilitats: o continuen les convocatòries d'exàmens lliures de reciclatge, sense necessitat de professors que imparteixin les classes; o redacten el decret pertinent que elimini aquest requisit per ser interí de Secundària.

Els illencs que ens agradaria poder exercir la professió de docents, per vocació, perquè ens omple, perquè ens fa sentir útils i vius, estam disposats a acceptar qualsevol d'aquestes dues solucions, però no estam disposats a ser deixats de banda, aturats, després d'haver-nos format molts anys a la universitat i tenir ganes de participar en la recuperació econòmica i social de la nostra comunitat.

Les Balears no es poden permetre el luxe, especialment en temps de crisi, de malbaratar una part important del seu capital humà, ni poden prescindir del motor innovador que suposam els joves.
MAR JOAN MARÍ. Palma.