Cartes dels lectors

Allò que diuen i realment volen dir:
Flexibilizació del acomiadament: abaratiment del acomiadament, reducció de la liquidació per any treballat que correspon a l'empleat i revisió a favor de l'empresari de la normativa de l'acomiadament procedent.

Flexibilizació de la negociació col·lectiva: Em passaré els convenis col·lectius per allà on no dic. Els modificarem unilateralment i, us ho assegur, amb la intenció de no millorar-los. Aquests rojos sindicalistes quedaran astorats.

Mercats: bancs, especuladors i taurons borsàtils.
Flexibilizació de les condicions laborals: augment de la precarietat laboral. A fer feina "un parell d'horetes més, i cobrar un poquet menys". Contractes en pràctiques fins als 35 anys i jubilació fins als 67, per ara.
Reduir d'impostos per generar ocupació: apagar un incèndi estalviant en mànegues.

Calmar els mercats: submisió de la democràcia als vergonyants interessos privats.
Retallades a la despesa social: anau-vos oblidant de l'estat del mig estar.
Augment d'impostos a les rendes més altes: Tu vota'm, i despres ja mirarem que feim.

Capital neoliberal: desregularització financera per fer allò que ens doni la gana. Si surt malament, els governs ja ens rescataran, per això hi són.
Acabar amb els paradisos fiscals: Quan torni de Suïza ho faré mirar, ho promet.
Amb tot allò que ens ve al damunt: o acceptes, o te'n vas al carrer.
Reduir la despesa en sanitat, sense que això afecti el servei: Deu hores a urgències passen volant. Tanmateix, si estàs a l'atur, tens temps de sobra.
Reduir la despesa en educació, sense que això afecti el servei: què és això de dir que el professor no ha de netejar l'aula on fa feina? Tu, agafa la granera!

Austeritat: llevarem la Nespresso de l'oficina; això sí, els viatges en primera classe, ni els toqueu. Voldria aprofitar aquesta carta per dirigir unes paraules als que creien que votant el PP estaríem millor, que sortiríem de la crisi -com diuen ells-. Ja ho veis, el tàndem PP-PSOE té bones receptes per a tots nosaltres. Confiem en ells.
Miquel Estelrich Bestard. Cala Rajada.

Reforma de la Constitució espanyola
Els Diputats del PP i el PSOE s'han posat d'acord, per primera vegada, per modificar l'article 135 de la Constitució espanyola, i no han acceptat cap esmena dels altres partits que ens representen al Parlament espanyol.

S'ha trencat el consens que hi havia hagut fins ara i, per tant, no ens ha d'estranyar si, en el futur, també es posen d'acord per introduir canvis a la Carta Magna per modificar el nom de la nostra llengua, recuperar competències dels estatuts d' autonomia, retallar drets individuals, etcètera. Han descobert que PP i PSOE poden governar amb majoria absoluta, com una dictadura.
Joan Beltran Romeu. Palma.

Carta a l'honorable Maria Salom
A principi de legislatura, la presidenta del Consell Insular de Mallorca responia sempre el mateix quan els periodistes l'entrevistaven.

Li demanaren per TV de Mallorca: "Primer demanarem els papers, hem d'esbrinar com estan les coses..." Li demanaren pel segon cinturó: "Primer m'he d'asseure amb la gent que en sap, jo no som enginyera..."

Molt ben contestat, encertat i raonable. Li demanaren: "Potenciareu les modalitats lingüistíques a l'escola?" "Sí", va respondre. "S'han de potenciar les modalidats (sic)...

Vol dir que no us heu d'as- seure amb la gent que en sap? Amb els filòlegs de llengua catalana i amb els representants del professorat...? Que sapiguem, vos no sou filòloga. Pensau-ho bé. Les modalitats s'aprenen pel carrer i no són les mateixes ni a tots els pobles de Mallorca, ni tan sols a totes les barriades de Palma.

Heu vist mai gramàtiques castellanes en modalitats? I el castellà té moltes més modalitats que el català... Allò que s'estudia a l'escola ha de servir per a tots els Països Catalans. La normativa ha de ser la mateixa per a tothom, com ho és per als castellans o per als francesos. No parlen igual a Madrid i a Sevilla, i tots estudien amb la mateixa gramàtica. Tampoc no parlen igual a París i a Marsella, i també estudien tots amb la mateixa gramàtica.

Pensau-ho bé, dona Maria. Podeu ser la presidenta de tots. Tinc vuitanta anys i estim molt aquesta llengua nostra, el mallorquí, que és català com el pollencí, el binissalemer, el barceloní o el menorquí. Us deman protecció per a la nostra llengua, oficial a la nostra comunitat, i que ja la parlaven els meus pares i els meus padrins. Ells no pogueren anar a escola per aprendre-la bé, com toca. Us deman que el jovent que avui viu a les Illes pugui aprendre la seva llengua, romànica, com el castellà, el francès o l'occità, amb les mateixes condicions de rigorositat científica i lingüística que ho fan tots els altres parlants dels països civilitzats.
Francesca Gelabert. Palma.