Cartes dels lectors

A part de les cèlebres 'causes desconegudes', la meitat dels incendis se solen atribuir a 'intencionats' i, l'altra meitat, a 'negligències'. El negligent pot esser qualsevol, però, per imperatiu d'espai, ara i aquí ens centrarem en els incendis per negligència en el món de la pagesia.

Segons sembla, quan un incendi s'atribueix a negligència ja està: cas tancat, tot i que n'hi ha que duen seqüeles ben curioses, com el de Santa Margalida (250 hectàrees cremades), que va esser provocat per les espires d'una radial. Després, l'Ajuntament promou que els veïns afectats presentin factures de danys i perjudicis, uns 150.000 euros de no-res (ja havien segat), i les duen... a qui ha provocat l'incendi? No, al Govern. I ja que hi som, demanarem subvencions per "fer net". Idò ben comptat i debatut, atès la incidència de l'agricultura al PIB i descomptant les subvencions, potser sortiria més barat jubilar anticipadament tothom qui fa comptes d'agafar una radial.

Tranquils... mem... hi ha pagesos i pagesos. Segurament tants caps tants barrets, però, a l'engròs, podem dir que l'agricultura actual ja no té res a veure amb allò que feia el tio Bernat, i ben poc amb allò que diuen els llibres d'ESO. Fins i tot hem sentit diverses vegades que els pagesos es queixen que han de comprar cereal i els surt massa car, mentre batem el rècord Guinness de sementers abandonats... algú es demanarà per què no en sembren? Doncs, perquè no surt a compte. Res no surt a compte. En conseqüència, l'agricultura aporta menys de l'1% del PIB a les Illes, mentre que el nostre paisatge té molt a veure amb prop del 100% del PIB. Aleshores, no treu cap a res que un subsector d'aquest 1% pugui posar en perill l'altre 99%, i sense voler-ne cap responsabilitat. Això de cremar rostoll o fer espires devora el paller ja s'hauria d'haver abolit. També és mala sort que l'agricultura al segle XXI hagi canviat daltabaix, però justament conservem determinats usos i costums decimonònics, com és la "comprensió" cap als incendiaris. Que siguin intencionats, negligents o per causes desconegudes serà un problema per a qui hagi de compondre les estadístiques, el resultat final cremat és el mateix. I després, no t'ho perdis: hi afuam les cabres.

En el cas aïllat d'Eivissa no sé què aporta l'agricultura al PIB, però no sembla que pugui pagar la factura estratosfèrica d'un incendi com el de Morna (1600 hectàrees cremades) que, per cert, fou provocat per un que ruixava les abelles amb fum. L'any passat, Benirràs, l'altra Xarraca. Com s'avalua l'efecte paisatgístic dantesc durant anys, la pèrdua de biomassa, de biodiversitat, de sol, d'esser cada dia més prop del desert.

Una altra classificació curiosa és que ens separen els conats dels incendis de veres, segons la superfície final cremada, però tot comença ben igual: algú que cala foc, després depèn de la intervenció immediata, si poden apagar-lo en la primer a fase. Aturar un bosc en flames no és una feina qualsevol, probablement sigui de les més dures i perilloses. Gràcies, doncs, als bombers, les brigades de l'Ibanat i altres implicats que els han d'acompanyar. D'ells depèn que la majoria siguin conats. De nosaltres depèn que els que calen foc intencionadament ho contin al cafè de plaça o a la presó.
Pere Llofriu.

És una pena...
Des del col·lectiu Massa Crítica lamentam profundament el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca. Creim que han estat uns mitjans de comunicació que, amb totes les seves limitacions, han demostrat tenir vocació de servei públic amb uns continguts de gran interès, fets per uns grans professionals. Ells són la prova que, amb pocs mitjans, creativitat, il·lusió i professionalitat es poden fer una televisió i ràdio de qualitat, independència i proximitat. També volem solidaritzar-nos amb els seus treballadors i, alhora, agrair-los l'esforç i la dedicació que han fet perquè ens poguem sentir orgullosos de la nostra ràdio i televisió.
Massa Crítica. Palma.