07/09/11 0:00
TW
0

Menorca de cul de bòtil
Ni ara ni abans els criteris econòmics han estat l'impediment per volar per 30 € entre les Illes. Només la falta de voluntat política ho ha impedit. Dues conjuntures polítiques favorables ho han tingut a l'abast i no ho han fet. Primer la del Govern Aznar-Matas i la segona la de ZP-Antich. Totes dues en un entorn econòmic, la fiesta, que ha permès la realització de qualsevol projecte per faraònic que fos.

Projectes faraònics, econòmicament inviables, s'han executat sense escrúpols. L'AVE Madrid-València amb un cost superior als 12 mil milions d'euros. Així, Madrid té platja i València és més espanyola. Autopistes com la radial de Madrid, amb un trànsit inferior a la meitat del previst en els càlculs de rendibilitat d'explotació. No importa. Les concessionàries, com ACS de Florentino Pérez, disposen d'una reserva de 81 milions d'euros per compensar-ne les pèrdues, gràcies a una esmena introduïda a la Llei postal durant la seva tramitació en el Senat. La línia d'AVE Toledo-Conca-Albacete ja ha estat clausurada. 15 passatgers diaris no eren suficients. L'aeroport de Castella-la Manxa, la sobredimensionada terminal de Barajas, l'AVE Madrid-Extremadura, etc. D'exemples, per desgràcia, no en falten.

Tot això, per què? Per dos motius ben coneguts: la vertebració definitiva del Regne de España és el gran criteri; involució autonòmica, instantània i imprevisible, que ni els nacionalistes catalans més il·lustrats han pogut preveure a fi d'oposar-li resistència; i beneficiar determinades empreses i institucions financeres de les quals depenen els dos grans partits de l'Estat, PP i PSOE, n'és l'altre. Segur que recorden la reunió de ZP amb 37 empresaris.

Qui paga aquests despropòsits? Les comunitats amb dèficit fiscal. Catalunya, València i les Illes. I l'estat Alemany, que ja ha dit prou.

Tornem al començament. És possible volar per 30 €? No. Només ho seria si contribuís a la configuració de l'España unidad de destino en lo universal, si fos beneficiós per a alguna de les 37 empreses anteriors, o si tinguéssim un poder executiu que no estigués sotmès al seu poder econòmic. La fiesta s'ha acabat.

Així, doncs, què hi podem fer els illencs? Riure. Vagin a veure els nostres diputats a Las Cortes com juguen de cul de bòtil. Tots junts, els del PP i els del PSOE. Assegudets a la darrera fila del Congreso de los Diputados, senzillament, perquè no hi ha escons a l'exterior de l'hemicicle. I pagar, pagar i pagar.

Per cert, no hi estic d'acord. A l'agenda del Sr. Bauzá, no hi ha el transport aeri. El Sr. Bauzá no té agenda. La tenen a Madrid. Així que aquesta cançoneta també la coneixem.

Tot és qüestió de voluntat política i que els ciutadans sàpiguen diferenciar els polítics mesells dels que no ho són. Bé, si n'hi queden, clar.
FRANCESC ANGLADA BENEJAM. Ciutadella.

La Serra, d'Alcover, a Lluc

Modèstia a part, em plau contar-vos la nova emoció de tornar a recitar, a Lluc, el famós poema alcoverià en el precís "cor de la muntanya", en el mateix cor de la serra.

Dissabte, 3 de setembre: Sus! a les festes 2011 de Lluc. A les 17.15, amb els xeremiers de Son Roca i capgrossos domèstics, hissada de la bandera blava i blanca a la façana del Santuari. Ho feia el batle d'Escorca-municipi, Antoni Solivelles.

A les 17.45, a la Sala de la Santa Figura, interessant i entranyable pregó a càrrec de l'Hble. Antoni Gómez, conseller de Presidència del Govern balear i exbatle d'Escorca (durant 20 anys!).

A les 19, dins la basílica de Lluc, imposició de sotanes i ruquets a 6 nous blauets (nins i nines); i comiat als que acaben tan inoblidables anys de servei nobilíssim.

A les 21, al mateix sagrat lloc, bell concert de pianistes sols o a 4 mans, de l'escola de Lluc, emparats pel brau organista Rafel Riera; i concert de l'orquestra de cambra, també muntanyenca: 12 infants, instruïts per Xavier Pericàs i, en el moment, dirigits pels fins braços i fines mans de Ricard Terrades, director de l'Escolania.

Però abans... abans del concert, la música, única, de La Serra, de Joan Alcover, recitada per un servidor. Després d'exposar amb un grapat de paraules la gènesi del poema i els seus valors descriptius, humans i lingüístics; i de resumir la màgia i cromatisme de la peça en 2 mots (gran atreviment!), plasticitat i musicalitat, em pos a recitar amb tot l'entusiasme que vaig poder (i això que em plorinyaven 1 o 2 infants dels primers bancs): Qui me du l'estrofa plena de perfums...: per acabar els 121 versos referint-me a la verge morena:

"La Serra geogràfica, Patrimoni ja de la Humanitat. Som "en el cor de la muntanya", al palau d'una pagesa o camperola que, com a Mare de Déu i dels humans, és Patrimoni de la Humanitat, és a dir, de cada un de nosaltres. I és també, en grau màxim, musa inspiradora, i etern femení de salut i salvació. A Ella ens plau dedicar avui: la Serra orogràfica de Mallorca i Lluc; La Serra d'Alcover; i la Serra del nostre viure, amb tots els cims i fondalades, amb tots els seus dolors i al·leluies".
BERNAT CIFRE. Pollença.